tag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post659794996257105455..comments2023-07-09T13:29:41.714+02:00Comments on Vista parcial: Arròs i mandarinesVista Parcialhttp://www.blogger.com/profile/02359684168810918221noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post-39635958301197112852007-12-09T23:34:00.000+01:002007-12-09T23:34:00.000+01:00Encara com que no vaig fer la referència als esqui...Encara com que no vaig fer la referència als esquimals. Vaig estar pensant-m'ho, però. "Un Tot fragmentat en mil bocins", no ho havia pensat mai així, Juli, però és una imatge suggeridora.Vista Parcialhttps://www.blogger.com/profile/02359684168810918221noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post-14916574071388429592007-12-08T19:41:00.000+01:002007-12-08T19:41:00.000+01:00Sí, això va perdent-se. A la ciutat no en tenen ni...Sí, això va perdent-se. A la ciutat no en tenen ni idea, d'aquestes subtileses classificatòries. I és una llàstima, perquè la diversitat és tan vital com enriquidora. Els esquimals, per exemple, diuen, anomenen, l'aigua de mil maneres. És una manera, l'única manera, mera supervivència, d'adaptar-se al món i d'entendre'l.<BR/><BR/>La diversitat és un Tot fragmentat en mil bocins que no podem menystenir.Juli Capillahttps://www.blogger.com/profile/06322026733512274074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post-55321753733191017452007-12-08T17:29:00.000+01:002007-12-08T17:29:00.000+01:00Sí, certament, Emili, mo sabem què serà primer. I ...Sí, certament, Emili, mo sabem què serà primer. I això què a l'empobriment de les paraules seguisca l'extinció de les coses, podria ser un bon tema per a un relat de Borges.Vista Parcialhttps://www.blogger.com/profile/02359684168810918221noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post-46216414985773077582007-12-07T09:10:00.000+01:002007-12-07T09:10:00.000+01:00Un bon exemple aquest (i ben nostre!) amb què subs...Un bon exemple aquest (i ben nostre!) amb què substituir allò que en ocasions se sol dir dels esquimals - que tenen no-sé-quantes paraules amb què dir el que nosaltres anomenem "neu" o "blanc". Ara, al pas que anem, no sé qui es quedarà abans sense què: si nosaltres sense taronges, o ells sense neu - a l'empobriment de les paraules pot seguir l'extinció de les coses...Emili Moranthttps://www.blogger.com/profile/11192833499630263187noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post-67847410261439389052007-12-06T20:29:00.000+01:002007-12-06T20:29:00.000+01:00Cavallermigpartit,M'agradat aqueixa distició, que ...Cavallermigpartit,<BR/>M'agradat aqueixa distició, que no és l'estàndar, entre mirar i percebre.Vista Parcialhttps://www.blogger.com/profile/02359684168810918221noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3558091776982627523.post-91838219444298807602007-12-06T13:04:00.000+01:002007-12-06T13:04:00.000+01:00Les varietats autòctones són -i torne a les 'desco...Les varietats autòctones són -i torne a les 'desconnexions territorials'- cosa de 'mirar' i no de 'percebre'. Nosaltres -els indígenes, els 'vernacles'- collim una mandarina de l'arbre i li posem un marc; tantost hi ha un marc al voltant del nostre camp visual, la nostra relació amb el camp canvia. El que s’hi troba dins d’aquest marc és immediatament fascinador, exigeix ser escrutat. Del quadre resulta un esclat que esbatana una finestra molt més àmplia, com una visió dinàmica que transcendeix el camp abastat per l’òptica.Anonymousnoreply@blogger.com