divendres, 13 de novembre de 2009

La VII Jornada Joan Fuster

Ahir es va cel·lebrar a Sueca la VII Jornada Joan Fuster. Enguany el tema de la Jornada era “Pensar l’actualitat. Joan Fuster i la filosofia", i l’ha coordinada, d’una manera excel·lent en la meua opinió, la companya i amiga Neus Campillo. Els ponents hem sigut: Josep Maria Terricabras, Margarita Boladeras. Mercè Rius, Antoni Riera i jo mateix. No havia estat mai en aquestes jornades i no puc jutjar respecte de la resta. Bé, això no és del tot veritat, perquè he llegit algun dels llibres que reprodueixen altres jornades, tot i que no és igual. No és igual veure el producte elaborat o reelaborat que la seua confecció o exposició primera. En qualsevol cas, el que jo he tingut ocasió de veure i de viure m’ha agradat força. La programació ha estat perfecta, amb un compliment absolutament impecable dels horaris, però sense histèries. La sala estava plena de gom a gom. Hi havia molts estudiants universitaris i fins i tot altres d’institut. Sé que molts anàven pel credit de lliure elecció que en comporta l’assistència. Però eren molts els que hi havia i és obvi que no a tots els convocava aquest cimbell. Jo diria que eren majoria els que no hi eren pel crèdit. El comportament del públic ha estat magnífic. Això es veu i es nota, i es notava que eren molts els que realment gaudien. Durant la primera ponència, la de Tericabras, la gent no cabia a la sala, hi havia gent dreta a una sala de dos-cents seients.

Torne a dir, no puc o no vull jutjar altres jornades, però aquesta ha estat molt bé. Els meus companys ponents s’havien preparat a consciència les seues intervencions i, ho he de dir, el nivell ha estat més que passable. El tema em sembla que era necessari i atraient. Com és obvi, moltes coses s’han quedat per dir i se n’han dit altres de dubtosa justificació; això és ben normal i sempre passa. També ha passat, com sempre, que una bona part del debat s’ha hagut d’ajornar i que, com sempre passa, les promeses de continuar debatent fetes per part d’aquells que en el moment estaven ben interessats en prosseguir-lo es quedaran només en bones intencions. Però, és normal i lògic, ja ho he dit i tots ho sabem.

El model, l’estructura de la jornada m’ha plagut molt; tant que m’agradaria reproduir-la en les jornades de la Càtedra Blasco. El problema, una altra vegada com sempre, són els diners. Enguany tenim diners pel premi, però no en tenim per poder pagar cada any cinc ponents i poder publicar després els seus textos. Ara per ara la Càtedra Josep Lluís Blasco no pot aspirar a aquest model, ens faria falta un bon “exponsor”. Una llàstima, però ens hi posarem a la feina.
En qualsevol cas, crec que les jornades Joan Fuster són una molt bona cosa i vull felicitar als membres del comité de la Càtedra Joan Fuster i a l’Ajuntament de Sueca per aquesta magnífica iniciativa. Per cert, em va agradar el parlament del senyor alcalde. Enhorabona a tots i endavant.

Cap comentari: