dijous, 14 de gener de 2010

En tren, a València




Fa temps que no renove el blog amb la freqüència que ho solia fer, fa temps que em costa. No sé si disculpar-me per això o si fer-ho no resultaria pretenciós. Tampoc no sé quina excusa donar ni si donar cap excusa. Per la mateixa raó: no tinc per què pressuposar que esteu desitjant que torne a dir alguna cosa.

De tota manera, un apunt de Juli Capilla m’ha motivat a penjar aquest post que ara començe. Diu Juli que ha decidit anar a la feina en tren i no com ho feia fins ara: en cotxe. Parla dels avantatges, sobre tot ecològics. Això m’ha recordat el que em va passar a mi fa uns anys. Alternava les anades en cotxe i en tren a la feina. Hi havia dies que em feia peresa anar a la Pobla Llarga a agafar el tren i feia tot el trajecte, fins a Valènia, en cotxe. Va arribar un dia en què allò que em feia una nosa ben gran era haver de conduir fins a València, va arribar un dia que vaig decidir que sempre que poguera aniria en tren. Més endavant, va arribar el moment en que vaig decidir que agafaria el tren a Carcaixent i no a la Pobla.

Perquè aquesta darrera decisió, si la Pobla és molt més a prop del meu poble que no Carcaixent? A qui m’ho pregunta, li done fonamentalment aquesta raó: No tinc un horari fix, puc tornar a casa a hores ben diferents. De vegades, quan he arribat a l’estació, el tren que anava a Xàtiva, a l’Alcudia de Crespins o a Moixent —que són els que jo puc agafar— era un Civis (un semidirecte sense parada a la Pobla) i m’havia d’esperar al proper. Com que a Carcaixent parent tots, he decidit agafar-lo sempre allí.

Si tinc ganes de xarrar, puc oferir una segona raó. Des que han fet el pas de l’AVE, a la Pobla, per tal d’agafr el tren, has de travessar per un pas subterrani llarg i molt antipàtic.

La verdadera raó, la raó per la qual vaig a agafar el tren a Carcaixent i no a la Pobla, i també la raó per la qua vaig a València en tren i no en cotxe (sumada a consideracions econòmiques i medioambientals) és que m’encanta llegir al tren; i si l’agafe a la Pobla sempre trobe, mentre esperem, algú del poble que conec i amb qui em sent obligat a conversar. Fa molt lleig agafar el llibre i posar-te a llegir tot oblidant-te de la companyia.

Quedava però un últim escull: quin llibre agafar? No podia ser molt gros. D’acord: d’un tamany menut o mitjà. Però i si el que agafe no m’agrada? Els Reis (Mags, no els altres, és clar) m’han solucionat finalment el problema. M’han dut un llibre electrònic. Un artilugi que ja venia carregadet amb cent setanta llibres i que, per si fóra poc, duia un paperet amb l'adreça d’una pàgina web i un codi que em permet descarregar-me’n cinc-cents més de forma gratuïta.

Sí ja sé, ja sé: no és igual, no fa l’oloreta de tinta, com el paper res... Però a mi està fent-me’n un de bo, de paper. Això sí, m'agrada portar-lo amb la funda; així l'obris, com n'obris un de paper.

10 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Tobies: curiosament, vaig coincidir amb els teus "reis mags" a la mateixa tenda on ells buscaven el teu lector digital aquest nadal...

Més endavant, quan ja l'hages "treballat" més, ens contaràs com és ja no la novetat, sinó l'hàbit del lector digital. Jo crec que és un gran invent, tot i que he preferit esperar a comprar-me'l, potser el pròxim any.

Clidice ha dit...

sembla com si l'e-book l'hagin fet per al tren :) i si, se't trobava a faltar :)

Jesús Párraga ha dit...

Jo també me n'he regalat un E-book per als Reis... encara que a mi m'agrada llegir més als bars (i al lavabo) que als trens o al metro. El metro és un bon indicador d'allò que NO s'ha de llegir: el llibre que està llegint la majoria de la gent.

Cànon Párraga ha dit...

... És a dir, el que no estigues llegint tu, Párraga. Botafumeiro.

Jesús Párraga ha dit...

Lo cualo?

Brey ha dit...

Has mirat edi.cat? Hi ha una entrada al punt molt bona sobre els llibres electrònics.

L'únic problema que els veig per ara és l'enorme inversió inicial que cal fer... Valen massa per a un lector habitual de tren, o siga un estudiant.

Vista Parcial ha dit...

En termes absoluts tens raó, Brey. En termes relatius no en tens gens: quants llibres pots comprar amb 295€? Per descomptat que no en pots comprar 670.

Anònim ha dit...

Tobies, per a mi poder llegir al tren és també un plaer, una de les múltiples raons per les quals ens convé -i li convé a mare natura- que agafem el tren...

Salutacions!

Juli Capilla

Creïlles en ceba ha dit...

Ieep Tobies! No deixes d'escriure!! Que ací un dels lectors a la boira està esperant com un gos la següent actualització.

No saps fins a quin punt m'identifique amb les anècdotes del viatge "trenil", el problema es que jo si tinc que menjar-me el viatge senceret de la línia 1 del metro. Per lo que el 90% de vegades toca xarrar involuntàriament.

L'ebook està molt bé, ja m'agradaria tindre'n un. A vore si millora un poc l'economia estudiantil, que a aquest pas...

Anònim ha dit...

Hola Tobies,jo també trobe a faltar les teues reflexions, en semblen com un colp de vent nou.
fins aviat!
Marisa.