diumenge, 20 de juny del 2010

I els vianants, és a dir, les persones?


[Text per a El Miragall, el BIM del meu poble]

Deixeu que faça un parell de divagacions per a començar. Primera divagació: Hi ha qui pensa que allò propi és sempre, indefectiblement, el millor. Sobretot, quan es tracta de pàtries, començant per la més menuda de totes, la que els castellans anomenen “patria chica”, és a dir, el poble natal. El poble d’ú és el millor, el seu campanar és el més antic i el més alt, els seus parcs són els més bonics i els més grans, són les millors les seues taronges, les seues mones de pasqua i les seues botifarres. Hi ha, en canvi, d’altres que sempre troben que el de fora és més bo. Aquests, no es que vulguen menys el seu poble, potser el volen tant, tant es preocupen i es fixen, que solen veure de seguida els defectes, les carències, les coses que no van bé. Respecte del forani, com que no els interessa tant, solen ser més indulgents i paren esment només en allò que els altres tenen (o tenen en condicions més favorables) i els de casa no tenim (o tenim en un estat més precari).

Segona divagació: Molts diumenges de vesprada, agafem el cotxe, la meua dona, el meu fill menut i jo i ens dediquem a visitar pobles de la rodalia, principalment pobles que no coneixíem o no coneixíem massa. Com que fa temps que tenim aquest costum, el radi d’acció va eixamplant-se. Darrerament hem acabat amb els de la carretera CV-60: Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Alfauir, Ròtova. N’hem visitat molts ja a hores d’ara. Cadascun té les seues peculiaritats, algun tret idiosincràtic, algun aspecte que ens crida l’atenció.

Jo no sé a quin dels dos grups dels que he parlat pertanc. Segurament a cap dels dos, perquè són els casos extrems. Potser un poc a tots dos, segons les èpoques i segons de què es tracte. Però m’he endut moltes sorpreses quan, en visitar poblets com el puny els he vist tan ben cuidats, tan ben arranjats, fins i tot amb alguna instal·lació que trobe a faltar al meu poble, que és bastant més gran. Una cosa m’ha cridat en especial l’atenció: tots, pràcticament sense excepció, tenen zones d’ús exclusiu (o semiexclusiu) per als vianants. Allò que solem anomenar “zona peatonal”. I això els dona un aspecte més humà, més civilitzat, més vivible.

Compare i veig que és el meu poble qui ix perdedor. Critiquem les grans ciutats, el seu trànsit atabalador. Diem: allí no es pot viure. Sent això i després mire Castelló; i em dic: “Alguna vegada, a València, he hagut d’esperar que acabara de passar un cotxe per dalt de la vorera per on vaig, per tal de poder passar jo?” . I, tanmateix ací ho he hagut de fer moltes vegades. Els cotxes aparquen sobre les voreres, els carrers són estrets i, per tal de poder continuar la seua marxa, han de pujar sobre la vorera contrària, els vianants (pel compte que els té) els han de cedir el pas. I ens hem acostumat a anar en cotxe a tots els llocs i si, pot ser (i si no pot ser també) aparcar a la mateixa porteta d’on anem, perquè dins de l’establiment no ens deixen entrar amb el vehicle. La distància més llarga a Castelló difícilment supera el quilòmetre, però trobem el cotxe imprescindible. Els vehicles han ocupat el poble a costa de la llibertat de moviments i la mateixa seguretat dels vianats (que som tots, necessàriament, alguna vegada). Els hem cedit tot l’espai, tots els drets, tots els privilegis. De què ens queixem, doncs, quan parlem de la ciutat? Per què aquesta renúncia nícia a una bona part de qualitat de vida? Per comoditat? De qui? A costa de quants?

Qui té por i a què? Pensem-ho, comentem-ho, que s’estudie si cal. Perquè no peatonalitzar algun troç de Castelló? Jo crec que no sols afavoriria la nostra qualitat de vida, passetjar tranquilament, poder trobar-se al carrer i xarrar amb calma, tenir un espai de tobada i de fer una mica del que es diu “vida social”, estic segur fins i tot que afavoriria el comerç de la zona en qüestió. Penseu en el carrer de les botigues de Xàtiva. Pesnem-ho almenys. Debatim-ho; amb calma, amb arguments. Us convide a emprar els diferents fòrums d’opinió disponibles per encetar el debat. Això sí, m’agradaria que per una vegada no tot fóra (només) debat.

8 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Ací ve molt bé la següent cita del cant XIII de "La Ilíada" (pose la traducció castellana de Luis Sagalà i Estalella, que és la que tinc):

"La divinidad, a uno le concede que sobresalga en las acciones bélicas, a otro en la danza, al de más allá en la cítara y el canto; y el longividente Zeus pone en el pecho de algunos un espíritu prudente que aprovecha a gran número de hombres, salva las ciudades y lo aprecia particularmente quien lo posee."

Salut, Tobies. Que tingues un bon estiu en companyia de la família i els amics.

Emili Morant ha dit...

Tobies: l'article, ben adient. M'estranya que el teu poble no haja dedicat diners del famós "Plan E" a fer carrers peatonals. Tampoc és com per a lamentar-se massa: en més d'un poble els diners han servit per a fer peatonals els carrers equivocats... (No és el cas del meu: han peatonalitzat la plaça del poble per a bé dels qui anem a tindre fills xicotets prompte).

Jesús: el comentari, sublim, acollonant! Passa un bon estiu.

Jesús Párraga ha dit...

Gràcies, Emili. Vos desitge el mateix. I recorda't d'avisar quan es produïsca la feliç avinentesa...

Vista Parcial ha dit...

Benvolguts Jesús i Emili:
Perdoneu-me que no haja contestat els vostres comentaris abans, però és que darrerament no tinc temps ni de lligar-me les sabates (encara com que les porte sense cordons).
Moltes gràcies a tots dos. Jesús, espere que això de bon estiu no signifique que bandonaràs el blog durant l'estiu.
En fi, això, bon estiu. I, Emili, avisa!
La cita, no sé com interpretar-la. Però és molt bona.
Una abraçada.

Jesús Párraga ha dit...

Home, la cita cal interpretar-la literalment i en positiu, és clar. Vol dir que n'hi ha persones amb "prudentia", amb "frónesis" (si es diu així) les propostes de les quals són profitoses per a la ciutat. Després vénen els polítics professionals i la caguen; però a aquesta actitud li cal una altra cita. La buscaré.
Aquest estiu tinc feina per a setembre (maleït siga Heidegger) i estaré per ací estudiant...

Vista Parcial ha dit...

Si vols res, ja saps...

Brey ha dit...

És cert que el poble necessita de zones peatonals, però en molts casos caldria un estudi clar de quines. He sentit de carrers com el meu (Vicent Ignasi Franco) en la part de la músical, el carrer major a partir de l'església, i altres semblants.

Del meu és difícil donat el tràfic i els serveis que hi han, la músical porta molta gent, i molts pares. Encara que ens vindria bé, encara que siga per a desfer-nos dels cotxes i cotxes aparcats dalt la vorera, que a voltes no podem ni fer-ho nosaltres per descarregar.

Del major, en un poble més llarg que redó, on 3 carrers fan de lligam per a tot el poble, és inviable llevar-li aquest enllaç.

Propostes meues, algun lateral de l'Ajuntament, segurament la part de la papereria, inclús la porta d'aquest, o altres places semblants. i algun carrer com el meu, antic, del poble, però no donaria una gran utilitat.

Ara la pilota las deixada, i ben deixada, al llibre del poble. A veure si l'arrepleguen.

Vista Parcial ha dit...

Gràcies, Brey, pel teu comentari i els teus arguments. El que seria bo és que quan es publique al Miragall, comentaris així es facen a acicastello, etc., per veure si s'arriba a algun acord.