dijous, 19 d’agost de 2010

Consideracions per a adolescents (i no tant)

Ací us deixe algunes consideracions per a adolescents (i no tant). Us convide a continuar la llista si us ve de gust.


·Les accions tenen (han de tenir) conseqüències.

·Tu no ets guai per essència i amb independència de què faces.

·No tens dret a tot i perquè sí. Algunes coses costen (i han de costar).

·És (metafísicament) impossible tenir sempre l’ultim mòbil del mercat.

· Cava una fanecada de terra amb aixada. Calcula quan de temps t’ha costat. Pensa ara què val un jornal i, a continuació, torna a considerar si realment vols el Seat León roig (o grog) i a costa de què.

·Ja sabem que tots els teus amics tornen més tard que tu a casa. Que tu fas el ridicul tornant tan prompte. També sabem que tots els teus amics diuen el mateix als seus pares.

·Si tots els teus companys suspenen sempre més de quatre assignatures, com és possible que la majoria passen de curs?

·Com és possible que sigueu l’única generació que està encertada? Ara no ho pots pensar seriosament, però, pots imaginar-te que els vostres fills pensaran que esteu errats?

·Els altres, et tenen mania perquè si? No tens tu res a veure?

·Qui són diferents no són, necessàriament, ni menyspreables ni perillosos.

·Si la decisió més important que has de prendre (i la que et trau el son) és haver de triar entre les sabatilles Adidas o les Nike, ets realment un desgraciat.

2 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Tobies! Com que ens convides a continuar amb la llista que has encetat et deixe algunes "consideracions per a adolescents" fetes en classe, quasi literals:

-No, no has de posar el teu nom a l'examen perquè com que la resta dels teus companys sí que ho farà ja sabrem quin és el teu.

-Posar només el nom a l'examen (i fins i tot amb faltes d'ortografia) no conta ni mig punt, ho he dit quaranta-mil vegades!

-Alçar la mà no dóna dret, automàticament, a parlar.

-Doncs, no, si jo fos ton pare tampoc et deixaria eixir després de les deu de la nit... ni tan sols et deixaria eixir amb eixe macarra que tens per nuvi!

-Senyora... el seu fill i el meu alumne... Vosté està segura de què parlem de la mateixa persona?

Si me'n recorde de més ja les aniré deixant caure.

Exilio Cósmico ha dit...

"Cava una fanecada de terra amb aixada. Calcula quan de temps t’ha costat. Pensa ara què val un jornal i, a continuació, torna a considerar si realment vols el Seat León roig (o grog) i a costa de què."

Jajaja. Perfecto. Hoy mismo le compro una azada a cada hija, a ver qué tal les va.