divendres, 31 de desembre del 2010

Bon any!

He tingut un somni. He somiat un món en el qual no hi havia borses de canvi, on les grans companyies es preocupaven pels seus clients i els atenien realment i amb un somriure. He somiat que es controlava els especuladors i que els governs n’eren independents. He somiat un món en el qual les persones valien més que els diners i en el qual hi havia altres valors a més de l’econòmic.
Que l’any 2011 ens acoste, encara que siga un pas de puça, a aquest somni.

5 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Amén, Tobies, Amén!
Que 2011 siga molt venturós per a tu i la teua família i que tingues molts èxits editorials (ehemmm... recorda't que m'has d'enviar un exemplar... No és el moment?... és de veres...)

BON ANY, TOBIES!!!

El grill de la memòria. ha dit...

Encara que crec que t'has fumat totes les pàgines d'opinió de Las Provincias i la mitat o més de les de La Razón, que tingues enguany el millor any te la teua vida, Tobies.

Una molt forta abraçada, amic meu.

Ludwig Voltaire ha dit...

Bon any, Tobies!

Espere que segueixes tan incombustible amb el blog, si el temps i els ànims ho permeten. Estic amb moltes ganes de llegir Solatge, a vore si ens ensenyes alguna coseta més!

Anònim ha dit...

He somiat un món on no hi havia borses de canvi, ni ordinadors, ni cotxes, ni aspirines... He somiat que es controlava els especuladors, i els governs ho controlaven tot... Bon any, des de la discrepància!

Sergi Rosell ha dit...

¿Sabeu que a Anglaterra (potser a tot Gran Bretanya) els funcionaris (a diferència dels dependents de comerços privats, per exemple de bancs) t'atenen amb un somriure i tracten de solucionar-te els papers o els problemes que els portes amb la major prestesa possible?
Sé que açò està lluny d'acomplir tot el teu somni, però en satisfà una part --la més assolible i més relativa als hàbits culturals.
Poster és només una altra forma de mandra: com més aviat solventes un assumpte, menys temps t'ocupa; o més bé: efectivitat!

Bon any!