dimecres, 1 de juny de 2011

Cites apòcrifes (1)

Ja sabeu què vol dir apòcrif: no autèntic, fingit. Com que darrerament em costa molt de mantenir aquest blog, se m’acudit un possible joc, relativament fàcil de proposar. El titule “Cites apòcrifes”. És com això que trobem als sobrets de sucre dels bars i que a tots (recomneguem-ho) ens agrada llegir, bo i que no siguen massa de fiar. Bé, la cosa és: jo pose ací una presumpta cita i vosaltres dieu de qui podria ser i per què.
Si us agrada continuaré.
Ací va la primera:

Si hem de ser provincians, haurem d'aclarir de qui volem ser província.

16 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Ummmmm... Això ho va dir... Enric III de Navarra i IV de França, tot veent que, bé d'Espanya, bé de França, Navarra seria una província. Després algú va canviar la frase per "Paris vaut bien une messe" per què quedara millor però segur que va ser un hugonot heretge.

Urbà ha dit...

Maria Consuelo Reyna

Anònim ha dit...

Això mai ho ha dit ningú, ja que si li domen a "provincià" la connotació de pertinença a territori si t´ha tocat t´ha tocat i no pots triar, eres subdit i prou, vaja que ho hi pots triar.I si li atribueixes la de manca de grandesa o de personalitat front als de la capital, el provincià que assumeix ser menys que l´altre mai ho diria, i el que no ho assumeix i per tant ni ho pensa,tampoc ho diria.
Però que collons, si estem jugant a adivinar, qui ho podria haver dit, jo crec que Joan Fuster.

Guillermo ha dit...

¿Blackberry-Fountain? (Traducción libre)

Jesús Párraga ha dit...

Així no se val! Tobies ha dit que cal explicar perquè adjudiquem la cita a una persona en concret. L'únic que ha fet l'explicació he segut jo. O siga que he guanyat el joc. Quin És el premi, Tobies?

El grill de la memòria. ha dit...

Jo crec com el Guillermo, que ho ha dit Font de Demora

El grill de la memòria. ha dit...

He oblidat dir el perquè ho crec: vol ser provincià de Madrid per a passar de ser el pallasso del Consell Valencià ser el bufó del Consell de Ministres.

Vista Parcial ha dit...

Ara entenc algunes de les coses que deia l’amiga Carme Gregori en el seu llibre sobre els aforismes de Fuster; coses que deia sobre els aforismes en general: sobre les seues interpretacions obertes i fins i tot contradictòries. Una frase així, sense context, diguem-ne en abstracte, es presta a exegesis diverses, que potser diuen més de qui les fa que de la sentència mateixa. Aquest és un fenomen a considerar.
Jo la vaig pensar d’aquesta manera: atesa la provincianitat assumida (i, en molts casos, volguda) per una bona part dels valencians (i no tots dels mateix color), almenys ens haurien de deixa triar la nostra capital. És el problema i la guerra de sempre condensada en una frase, que, com el problema que sintetitza, tal vegada és una mica trista, si no estúpida. De qui és la frase? Espere que de ningú. I no, no hi ha premi, Jesús, que tu sempre vols que et regalen coses. :)
Que aquesta no siga de ningú no vol dir que altres que en penge no siguen autèntiques cites. Una altra cosa: té raó Jesús, cal dir el “per què”, que, com ja haurà quedat clar després del què he dit, és el que interessa més.

Jesús Párraga ha dit...

QUE NO HI HA PREMI?
Bé. Aleshores descobriré allò que Tobies amaga, la realitat de la cosa, el context de la cita.
Allò eren dos volencians (o valencianes que tant s'hi val)que discutien de política a l'hora de l'esmorçar i un li diu a l'altre:
-Si hem de ser provincians, haurem d'aclarir de qui volem ser província.
I l'altre va i contesta:
-Si hem de ser provincians... me la bufa de qui hem de ser província.
(la conversa va tindre lloc al café de la Facultat de Filologia a l'any 1983, més o menys)
I no diré res més si no és en presència del meu advocat.

Anònim ha dit...

Segur que això no ho va dir, "irònicament" Fuster?.
Doncs, jo creia que si.

Vista Parcial ha dit...

Jesús, això de la conversa del 83 m'ha deixat amb la mosca al nas.
Anònim, potser tingues raó, però, jo no ho conec.
Salutacions

Jesús Párraga ha dit...

Hehé!... A què mosqueja, eh? Doncs m'ho he inventat sobre la marxa però igual és un record subconscient. En eixes dates jo cursava 2n o 3r de carrera i parlàvem de tantes gilipollaes que no t'extranye si algú va dir quelcom de semblant... Fins i tot un parell d'anys despres a la Assemblea de Representants dels Estudiants vaig plantejar la següent votació:
-¡Vots a favor de la Mare de Déu!
-¡Vots en contra!
-¡Abstencions!
No me'n recorde del resultat...

El grill de la memòria. ha dit...

Tobies, estàs segur de que es Jesús?
¿No serà un dimoni emplomat i ho amaga?

Jesús Párraga ha dit...

No, home, no! El cas és que aleshores estaven en no sé quin procés de constitució de la Universitat per la Llei de la Reforma Universitària o alguna cosa així i estava debatint-se si es modificava l'escut de la Universitat Literària on apareixia una imatge de la Mare de Déu. Jo estava en la mesa de l'Assemblea de Representants de la Facultat de Filologia i no savia com plantejar la votació per a donar instruccions als nostres claustrals... El cas és que ara la Mare de Déu ha desaparegut de l'escut de la Universitat. I això que té a veure amb la frase apòcrifa de Tobies?
Jo què sé!

El grill de la memòria. ha dit...

Llavors va haver de ser una ocasió semblant a quan a la imatge de Sant Roc li van trencar sense voler una mà durant la processó, i després anaven les beates pel poble fent una col.lecta "Per l'amor de Déu, per fer-li la mà a Sant Roc"

pepechequebobasic ha dit...

He arribat tard per a ficar basa. Fea temps que no entrava en el teu Blog, però val més tard que mai, diu la cita.
En el “Cites apòcrifes (2)” no tinc res a dir, però en este sí.
No hi ha cap provincià que haja pogut dir eixa frase, perquè no hi ha cap que vullga canviar de província, que les arrels tiren molt, i pot canviar de província per necessitats de treball, però sempre tindrà en la seua ment la seu terruña.