dimarts, 18 de novembre de 2008

Sis coses sense importància que et fan feliç

Em passa com a Urbà, que no m'agraden aquelles rodes epistolars en les quals has d'enviar no sé qué a no sé quants. Però m'ho proposa el mateix Urbà i amb un compliment tal (ser un filòsof a qui se li entén el que diu) que no he pogut negar-me.

De tota manera, i abans de procedir, no puc estar-me de dir que el títol de la proposta és una contradictio in terminis. Potser és deformació de filòsof, però pense que si són coses que et fan feliç no poden ser (per això mateix) coses sense importància. Ja ho he dit! Ho sent, no ho he pogut evitar.

El que no faré és encolomar el tràngol a ningú.

I ara ací van (no necessàriament en aquest ordre).

1) Eixir en bicicleta dissabtes.
2) L'esmorzar dels dissabtes quan eixim en bicicleta.
3) Tenir (tots) els meus fills asseguts a taula.
4) Llegir al tren.
5) Eixir d'excursió amb la meua dona.
6) Conèixer en persona algun blogaire que ja considerava amic.

1 comentari:

josepamontagut ha dit...

Pot ser que el que és important per a un no ho siga per a un altre.
Que les coses senzilles poden ser d'allò més important. Però això no lleva que sense ser pretensiós/osa, es puga pensar en allò social per a participar i compartir. Ser Filòsof és ja ésser ser pensant i per tant alguna cosa més que individu aillat.