divendres, 5 de juny de 2009

Vomitext®


Ja coneixeu el Vomitext? Es tracta de... En realitat és una mica difícil de definir. És un corrector de texts multifuncció o, més aviat, un depurador, un esporgador de texts multifunció. Diferents depuradors de texts en un sol paquet seria una descripció més exacta. Jo vaig començar a provar-lo fa uns dies. A banda, es clar, de l’idioma, pots elegir diferents categories de revisió en funció del tipus de text de què es tracte. Hi ha el revisor jurídic, l’administratiu, l’acadèmic, el literari i algun més que ara no recorde o no sé. Encara dins de cadascun d’aquests hi ha subcategories. Així, per exemple, dins el revisor acadèmic hi ha el científic, el d’humanitats, el de ciències socials... I, fins i tot dins de cadascuna d’aquestes subcategories, hi ha més divisions, com: filosòfic, històric, antropològic... Ara, això sí, l’ortografia no la corregeix.

Quan vaig començar a provar-lo estava entusiasmat, dir fascinat seria més correcte. Els resultats eren sorprenents, astorants. En voler revisar un text filosòfic i triar-ne l’opció, em va aparèixer una columna a la dreta de la pantalla amb els criteris que fa servir. Eren: coherència, plausibilitat, a qui importa?, fa alguna aportació? En voler provar amb algun text jurídic o administratiu, m’apareixien coses com: te sentit?, i sentit comú?, és consistent? , arregla les coses més que no les espatlla? Vaig introduir textos del B.O.E, del D.O.G.V i algun reglament de la meua universitat. En activar el Vomitext, els fulls virtuals es contreien, es doblegaven de manera espasmòdica tot simulant arcades que eren acompanyades pel sons adients d’oix. Després d’alguns segons començaren a desprendre’s lletres del text que queien a la paperera com un rastre de formigues ben atapeït. En molt poc de temps, als fulls només restava aquelles parts del text que havien superat la prova. La paperera era plena d’aquelles petites bestioles negres que eren les lletres diminutes. Si a les pàgines restava molt de text o no, m’estalviarà de dir-ho; però jo estava pletòric, la tasca m’havia semblat d’allò més assenyada. Volia córrer a recomanar tothom aquest producte increïble i portava impresos els textos que n’havien resultat com a prova fidedigna.

Una corada, però, em va impulsar a no apressar-me i en vaig voler fer l’experimentum crucis. Vaig dir-li que revisara un text literari meu del qual em sentia molt satisfet. Em punxar damunt de “Activar Vomiext” , els fulls començaren a sacsejar-se de manera violenta i sorollosa, les lletres queien a borbollons en l’endemig dels espasmes i l’oix. Al cap d’uns quinze segons, col·locades en diferents posicions i línies, restaren només aquestes paraules: “Tota... la... resta... era ... fem”.

És per això que he variat radicalment la meua opinió; Vomitext no funciona bé, no us el recomane en absolut, almenys en la seua vessant literària. És un frau! L’eslògan del Vomitext és “Ara el paper ja no serà sofert” I el defineixen com ecològic. “Vosté estalviarà molt de paper” diuen. Estaria bé, seria molt bo si realment funcionara. Però ja heu vist que no. Després de l’experiència literària el vaig tirar al fem, perquè ell sí que era fem! Així que, definitivament, no el compreu!

4 comentaris:

ginjol ha dit...

Quina por em fa, el Vomitext!

Vista Parcial ha dit...

T'imagines si l'aplicarem als programes electorals i a les paperetes de vot?

Emili Morant ha dit...

On un altre, o jo mateix, hagués parlat sobrerament de com de sobrers són bona part dels nostres textos, i de com tot i així no podem, no hem de deixar d'acumular-los, Tobies va i s'inventa aquest aparell fabulós, i amb un nom que funcionaria força bé com a marca comercial. Molt bo, molt bo.

Luca Torelli ha dit...

Xé tu! Aneu a votar i deixeu-se d'històries.