dimecres, 19 d’agost de 2009

L’hipocondríac moral




Dedicat al meu amic A.M.

Des que vaig escriure Idees i paraules, i després en aquest mateix blog, he anat acumulant textos sobre tipus psicològics o morals, sobre maneres de ser. Això m’ha portat a la idea de fer, en el proper llibre que publique, una secció que porte justament el títol de Tipus. Una secció sobre caràcters que em criden l’atenció. Per a fer aquests textos, solc basar-se en alguna persona que conec; partesc d’aquesta base i després engrandisc o empetetisc uns trets o altres, en difumine uns o n’exagere altres i, així, vaig construint un retrat que no vol ser individual, sinò això, la caracterització d’una personalitat —perquè de vegades són diverses les referències—, d’un tarannà, d’un tipus de persona del qual tots, més o menys, en coneixem algun exemplar.

He de reconèixer que els que he fet fins ara no solen ser positius i això ha estat la causa que trobara un nou tipus que no havia percebut prèviament: l’hipocondríac psicològic o moral, aquells que pensen que tots aquests retrats psicològics negatius es refereixen a ells. Certament és una espècie curiosa i, en ben bona mesura, admirable. Es pensen tenir tots els defectes, com els hipocondríacs pensen tenir tottes les malalties. I amb tot, o justament per això, són persones honestes i benintencionades, com de seguida tractaré de mostrar. Sol passar que aquells que són paradigma de qualsevol d’aquests tipus negatius que retrate, aquells que s’haurien de sentir al·ludits, representats, no s’hi reconeixen (això espere jo almenys en més d’un cas) i, en canvi, l’hipocondríac moral —que sol ser una bellíssima persona, com he dit— s’hi reconeix en tots.

Ben cert és, de tota manera, que cadascun de nosaltres tenim una mica de tots o de molts dels tipus retratats, però allò de l’hipocondríac moral és excessiu. Un excés, tanmateix, que en parla bé, d’ells. Són persones reflexives i honrades que es preocupen per ser decents i justes. Són autocrítics i compromesos amb un actuar virtuós. De la mateixa manera que l’hipocondríac es preocupa per la salut en un grau extrem i pensa per això si no deu estar malalt i malalt de qualsevol cosa, de totes les malalties possibles i pensa tenir-ne tots els símptomes, l’hipocodríac moral es preocupa per la virtut, per no ser una mala persona o una persona que adoleix de qualsevol defecte sobre el que reflexione o se li pose al davant i, així, es pensa tenir-ne molts. Són, doncs, persones molt exigents amb elles mateixes des d’un punt de vista moral, per això es troben defectes on els altres hi trobem virtuts. Temen estar afectades de qualsevol malaltia moral —en troben símptomes de seguida— i per això s’esforcen més en detectar-la i combatre-la.

Definitivament els hipocondríacs psicològics són persones de fiar. Benvinguts siguen a aquests Tipus!

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

cal ser exigent amb un mateix abans de ser-ho amb els demés

Joana ha dit...

Mai no els havia catalogat així, per'o me'n alegre de que algú els tinga present i els retrate dintre d'una tipologia concreta. Em fa feliç pensar que són persones honestes i de les millors, jo pensava que erem persones perdudes en una constant lluita que mai s'acaba.
M'has animat.
7milB7s

Clidice ha dit...

vinc de part d'en Tibau i, si no et fa res, em quedo :) ah! cal lluitar contra la hipocondria moral, és esgotadora i es perd molta alegria ^^

Vista Parcial ha dit...

Gràcies, Jesús i Joana, pels vostres comentaris. Benvinguda Clidice.