diumenge, 13 de setembre de 2009

Cometes


Quant hauríem guanyat tots si a la màquina d'escriure de Joan Fuster se li haguera espatllat la tecla de les cometes.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Per favor Tobies, has d'aclarar aquesta qüestió d'hermenèutica fusteriana. És clar que la influència de Fuster en la nostra situació actual és indiscutible. Un altra cosa és determinar si ha sigut una influència positiva o negativa. Pense que existeix un fusterianisme radical improductiu i ridícul. Has de explicar lo de les cometes.
Enhorabona pels llibres i el blog. Alguns posts son boníssims. El post en el qual parles de ton pare és d'una gran bellessa.

guillem ha dit...

Disiento sutilmente. Fuster és qui millor ha puntuat i qui millor ha utilitzat cometes i cursives en tota la literatura catalana contemporània. Si no ho haguera fet, el que hauríem perdut és ni més ni menys que la major part de la famosa ironia fusteriana. Ni de conya no puc estar d'acord!!!

Jesús Párraga ha dit...

Ací jau JF: va posar cometes com les va llevar... "sense ganes."

Disiento abruptamente de Guillem: Joan Fuster el que va fer servir amb mestria insuperable va ser els dos punts ":", i els parèntesis explicatius. De fet em sembla que aquest recurs ha influït molt en la prosa de Tobies.

Per cert: algú sap "si el punt es posa dins de les cometes o fora."?

cistella de llum ha dit...

Si el punt va dins o fora?: "Depén..." (pose els punts suspensius per a que faça companyia a les cometes, els dos punts i el parèntesi).
Crec que en el teu cas, Jesús, hauria d'anar fora, però com que hi ha el signe d'interrogació, no caldria posar-ne, de punt.

Jesús Párraga ha dit...

Bé, però la meua pregunta era en general: quan s'escriu una frase entre cometes i dóna la casualitat de que després hem de posar un punt, aquest va dins o fora de les cometes? Parlant d'una altra cosa... Cistella de llum, torna'm el meu mòbil!

cistella de llum ha dit...

Bé, crec que si les cometes s'empren per a una citació que es situa dintre del discurs general o per resaltar el sentit d'alguna paraula, aleshores el punt va fora. Si es tracta d'un paràgraf en què tot és una citació o si el text citat acaba en punt, aleshores el punt va dintre.
Pel que fa al mòbil: santa rita, santa rita, lo que se da ya no se quita (és que la cursiva s'havia quedat fora de l'anterior comentari).

Vista Parcial ha dit...

No estic convençut que la majoria de les vegades les cometes en Fuster servisquen de mitjà per a la ironia. Crec que més aviat les empra per a advertir-nos que fa un ús laxe de la paraula, o, al contrari, un ús de la paraula en el sentit clàssic o etimològic, aquell que ja quasi ningú fa servir. Altres vegades, més pròximes a la ironia, les empra per no acabar-se de comprometre amb el seu significat o tot alló que porten darrere. Crec que abusa i que hom ja no sap a quina carta quedar-se. Si tinc temps faré un post al respecte i us posaré algun exemple. Valga ara aquest:
"...l'aplicació final d'un punt de vista "raonable", que, en definitiva, no és "abstracte", no és el d'un esquema preconcebut, ans, al contrari, el d'un "raonable-concret", que respon,sí a unes conviccions elementals, de "racionalitat", però conscients de la seua "relativitat" (o del seu "relativisme")".
I ara jo dic: en què canviaria el text si llevarem les cometes? No és ja prou caute sense cometes? No porta, doncs, a equívocs?
La ironia té molts altres recursos. Però si abusem de les cometes ens pot passar com açò que denuncia Williams en la cita que reproduïsc tot seguit (cita en castellà perquè no tinc ací l'original anglés):
"El autor de un libro sobre Castaneda y las ciencias sociales declara: "No me importa lo más mínimo si todos o algunos de los "acontecimientos" de los que informa Castaneda "ocurrieron" alguna vez". Puede que la declaración sea correcta, pero no las comillas."

guillem ha dit...

Em sembla, Tobies, que el component de joc que tenen els textos de Fuster no et fa el pes. I em sembla molt bé, per descomptat. A mi, aquest distanciament repetit del text que cites em sembla, en si, ben divertit i tot un exemple d'utilització intencionada i eficaç de recursos retòrics en forma recursiva. D'altra banda, quan em referia a la ironia no ho feia en un sentit restrictiu, que és el més habitual des de la retòrica clàssica, ni en un sentit abusiu (la ironia com a sinònim de l'humorisme), sinó en el sentit pragmàtic de distanciament respecte de l'enunciat. En aquest aspecte, Fuster es desmarca de tots aquells conceptes que considera que són "abusos de llenguatge", i trobe que ho fa molt bé. Hi ha un estudi d'Amadeu Viana que tracta sobre les cometes en la seua literatura i que ho il·lustra amb millors paraules que jo. I si no t'agrada el ritme gamberro d'aquestes acumulacions de cometes és perfectament lícit que te'n queixes, però ja saps que la recursivitat té una funció expressiva en l'art (en literatura, en arts plàstiques, en música), i no crec que busque tant agradar com crear una certa mena d'afecte.