No heu sentit mai allò de: “A mi tant se me’n fa que siguen de dretes com d’esquerres. Hi ha bones persones i persones dolentes”?
Jo, quan ho sent, pense que caldria matisar: Hi ha també bones persones que estan equivocades i persones dolentes que encara com!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Yo cuando lo oigo voy más bien por esta línea: ¿Se puede categorizar a las personas en base a clichés ideológicos o morales? Quizás, no hay buenas o malas personas, y no hay personas de derechas o de izquierdas. Hay personas que realizan ACTOS (particulares, individuales) buenos o malos y personas con IDEAS o CREENCIAS (particulares, individuales) buenas o malas, equivocadas o acertadas. En la práctica es imposible que dos personas coincidan en todos sus actos o en todas sus creencias si realmente actúan o piensan de manera autónoma, y no como se supone que deben pensar o actuar para pertenecer a su grupo. Por eso creo que no hay personas de derechas o izquierdas, buenas o malas. Está María o Pepe. Y en X María actúa bien y en Y Paco está equivocado. Sin más.
Trobe que Tobies no anava tan lluny. Si ho he entés bé es tractaria de la resposta a una qüestió purament política o, fins i tot, estrictament electoral:
"-Per qué no li votes a fulà/na que es d'esquerres/dretes?
-A mi això me té igual, jo el que mire és si es tracta d'una bona persona..."
El cas és que l'activitat política (la situació X, Y, etc.) ha d'estar orientada al bé comú, és a dir, és una actuació moral... i si entrem-hi no és descabdellat confiar en persones que considerem bones en funció de les coses que les hem vist fer en situacions X, Y, etc. Que poden enganyar-se? I tant! El que hauríem de considerar és que si una persona dolenta (aquelles que en les situacions X, Y, etc. hem vist actuar com a cotxinos) encerta... serà un encert del mal.
Mira... la paraula de comprovació és "grati". Doncs, "de res"
El que jo volia dir era prou més simple, crec. Però m'agrada la discusió que heu encetat. Una cosa, Guillermo: Hi ha trets de caràcter que fan que existesquen tendències a comportar-se de determinades maneres. És cert que també compten les circumstàncies, però...
Por supuesto. Pero yo no me refería a las causas del comportamiento. Sino a la (im)posibilidad de categorizar éticamente a las personas más allá de sumando sus comportamientos buenos y restándoles los malos. O sea, a la estadística como herramienta fundamental de la ética.
Amb perdó, no penso que hi hagi bones persones, ni males, senzillament ens comportem en benefici del proïsme en tant que aquest benefici pot revertir en nosaltres, perquè ens és bo, atès que som animals socials. O sigui que, ser de dretes, d'esquerres o de cantó pot resultar del tot irrellevant. El més perillós són els dogmatismes i d'això, dretes i esquerres en saben un munt.
"ens comportem en benefici del proïsme en tant que aquest benefici pot revertir en nosaltres, perquè ens és bo"
Ostres, Mill o Bentham (o Kropotkin) signarien aquesta afirmació.
Publica un comentari a l'entrada