Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
La meva llista de blogs
-
-
-
-
Carta oberta a MazónFa 2 setmanes
-
-
-
-
-
-
‘SOTA LA CREUETA’ FA MUDANÇAFa 8 anys
-
El que em passaFa 8 anys
-
Diáspora filosófica españolaFa 8 anys
-
No ens alimenten les mollesFa 9 anys
-
-
-
Publicitat pura i duraFa 11 anys
-
-
Magnituds incommensurablesFa 11 anys
-
-
A peu de foto, ara en llibreFa 12 anys
-
-
DemodécràciaFa 13 anys
-
Vetllada musical i literàriaFa 13 anys
-
Com diu?Fa 14 anys
-
-
-
El solatge del temps
Idees i paraules
La mentida de Shasnak
Pren-te la vida amb filosofia
El joc de pensar
El juego de pensar
Signo y pensamiento
Teoría del conocimiento
Teoria del coneixement
4 comentaris:
Si les tinguérem... no serien les mateixes.
I quan les tenim, podem arribar a enyorar els moments en què no les teníem… però bé, que hi hem de fer!
Fins i tot pot ser que enyorem l'enyorança que teníem d'alguna cosa que havíem perdut però que ara... espera que me n'he fet un embolic.
El cas és que si enyorem l'enyorança, enyorem alguna cosa que hem perdut o que tenim?
Si en el fons només vivim enamorats de l'amor, no és estrany que enyorem estar enyorats. Viure connectat perennement amb el propi melic és el nostre destí.
Publica un comentari a l'entrada