Fins i tot pot ser que enyorem l'enyorança que teníem d'alguna cosa que havíem perdut però que ara... espera que me n'he fet un embolic. El cas és que si enyorem l'enyorança, enyorem alguna cosa que hem perdut o que tenim?
Si en el fons només vivim enamorats de l'amor, no és estrany que enyorem estar enyorats. Viure connectat perennement amb el propi melic és el nostre destí.
4 comentaris:
Si les tinguérem... no serien les mateixes.
I quan les tenim, podem arribar a enyorar els moments en què no les teníem… però bé, que hi hem de fer!
Fins i tot pot ser que enyorem l'enyorança que teníem d'alguna cosa que havíem perdut però que ara... espera que me n'he fet un embolic.
El cas és que si enyorem l'enyorança, enyorem alguna cosa que hem perdut o que tenim?
Si en el fons només vivim enamorats de l'amor, no és estrany que enyorem estar enyorats. Viure connectat perennement amb el propi melic és el nostre destí.
Publica un comentari a l'entrada