Idees i paraules (contraportada)

Divendress passat vaig recollir del Servei de Publicacions el text de la contraportada de Idees i paraules, és aquest:

Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se’ns vol classificar sempre com a membres d’un grup? Per què se’ns neguen drets culturals bàsics? Questions com aquestes i d’altres més íntimes, o més abstractes, com per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l’autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, pensaments compartits, intents de mostrar el caràcter de la nostra època, dels temps que ens toca viure. Des de la pròpia experiència, des de la vivència quotidiana, aquestes “càpsules de pensament” aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Fet i fet, un intent de mostrar des d’una òptica personal allò que tots intuïm, un assaig que vol il·luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, i malgrat tot, ben sovint sorprenents.

No sé... a mi em fa ganes de llegir-lo...