I ara, anem ja per feina!
Ara veig per què ningú no va resoldre aquest Retrat de família. Vaig cometre, per les presses, un error que tractaré d'esmenar en l'explicació; perdoneu-me si no ho faig d'una manera completament reeixida.
És clar que qui parla no pot ser Ben Mirat, perquè Ben Mirat no té germans. Ha de ser, per tant, Llúcia Guaita. I ara ve el problema. L'única manera que el problema té solució (segons que jo veig i si m'equivoque em corregireu ràpidament, n'estic segur), és que aquest germà del meu germà siga qui parla, és a dir, la pròpia Llúcia. Així que hauria d'haver dit "germana" i no germà, amb la qual cosa tot era ben fàcil. Cal considerar, doncs, germà, en un sentit genèric, com la relació de parentiu, sense gènere, que vol dir "fill (o filla) dels matixos progenitors, o amb almenys un progenitor comú". Així les coses quadren. Si el cosí del meu germà només té dos cosins i un és el meu germà, l'altre sóc jo, és dir, qui parla, en aquest cas: Llúcia Guaita.
Torne a demanr perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada