Com que ja és el proper divendres, us pose ací la invitació a la presentació de "Idees i paraules", al meu poble. Sempre em fa il·lsusió presentar els meus llibres al poble, però, en aquest cas, potser encara més.
A més, és la primera vegada que em passa que, a l'hora de la presentació, ja conec algunes reaccions sobre el llibre, que ja no vaig a cegues. Ha estat sorprenent; açò dels blogs és tota una altra història, que introdueix agilitat a totes les coses. A hores d'ara ja he llegit tres comentaris sobre el llibre en diferents blogs. Són (per ordre d'aparició) els d'Urbà Lozano, el d'Enric Balaguer i el de Manel Alonso, i, caram!, després d'això crec que em posaré nerviós a l'hora de presentar-lo.
Us espere a tots i m'alegraré de veure els que vingueu.
Entrades
7 comentaris:
El meu comentari sobre l'obra no tardaré en escriure'l, supose. El que no sé és quant tardarà en veure la llum, tot depén de si ha d'aparéixer a la xarxa o al paper, que ho he d’aclarir encara. Ben mirat, podria fer-ne dos, un (el que m’han encomanat) sobre el llibre (estrictament) i un altre, personal, més egolàtric, sobre allò que el llibre m’ha ajudat a desempolsar de mi mateix: la confiança i l’optimisme en què els nostres més arrelats mètodes, les rutines amb què ens guanyem el pa, la formació solidificada que ens fa ser nosaltres, són també les millors armes amb què adreçar-se a un món complex fora del despatx, l’aula, l’oficina. Tant se val ser filòsof o matemàtic o buròcrata: el que un fa acaba inevitablement tenyint, escampant-se com una taca d’oli al paisatge (parcial, sempre) des d’on vivim, pensem, estimem, recordem. Un pot lamentar-se d’aquest involuntari imperialisme, o aprofitar-se’n i reivindicar-lo. Tu has aconseguit fet això darrer; jo hauria de continuar intentant-ho.
No saps com m'alegre que t'hagen fet (a tu) aquest encàrreg. La part que anomenes "més egolàtrica" crec que serà una cosa ben interessant i, com diuen per allà, I am looking forward to reading it.
Hola, Tobies,
escric aquest comentari de part d'Emili i meua: finalment ens ho podem manegar per a anar a la presentació i a l'epíleg. Aquest comentari era només per a que comptares amb nosaltres. We are looking forward to seeing you :),
Salutacions,
Marta i Emili.
A passar-ho bé, Mirador i companyia. Castelló de la Ribera -i les 20 hores de l'hivern- queda massa lluny per a qui no usa, com és el cas, més vehicle que les cames, la bicicleta o el públic transport. Una forta abraçada. Salut.
Mira que ets fluix, Migpartit. Com si no fos possible venir en bicicleta i de nit...
De debò: et tindrem present.
Una abraçada
Enhorabona pel llibre i per la presentació d'aquesta nit a Castelló.
He estat al final de la sala, plena de gom a gom, i m'ho passat molt bé.
Gràcies.
Gràcies Ricard. M'alegre que ho hajas passat bé. Només un retret: m'hauria agradat molt que t'hagueres presentat i haver xarrat una miqueta. Espere que siga així a la propera ocasió.
Moltes gràcies per haver vingut.
Publica un comentari a l'entrada