Note que m’he fet intolerant. Intolerant amb els prepotents, amb els dèspotes, amb els pocasolta petulants. M’he fet intolerant amb els que no escolten, amb els que no dialoguen ni estan disposats a dialogar; amb aquells que ataquen la persona perquè no saben com atacar els seus arguments. Intolerant amb els que no mostren un respeste autèntic pels altres, sense distincions interessades; amb els qui, des de la seua supèrbia, parlen d’una manera o una altra segons a qui. M’he fet intolerant amb aquells que prenen els vots com una patent de cors, amb els que es creuen amb el dret de fer valdre la seua santa voluntat sense tenir en compte els altres. M’he fet intolerant amb els qui fan del servei públic un autoservei (ben fornit). M’he fet intolerant amb...
Sí, note que m’he fet intolerant, el problema és que crec que m’he fet intolerant amb els que sempre ho hauria d’haver sigut.
En fi, bon Nadal!
Entrades
5 comentaris:
Tema muy interesante el de la intolerancia, aunque sea tangencial en el fondo en tu entrada (creo que se enfoca a destacar un estado emocional más que provocar sobre una cuestión filosófica). En una charla hace muchos años en Birmingham recuerdo que Jonathan Dancy defendió que desde un punto de vista estrictamente racional la tolerancia no es defendible, y si se piensa detalladamente tiene razón; aunque sea políticamente incorrecto decirlo. "Tolerar" tiene una matiz de situación de superioridad sobre lo "tolerado" que normalmente no es percibido. Y desde ninguna postura ética racional estricta la tolerancia pura es defendible si uno lo piensa en detalle. Tema muy interesante para discutir. Un fuerte abrazo Tobies.
Ets Guillermo Bell?
Sí, el mateix
M'alegre molt. Saps que he fet amistat amb un amic teu? Xavi, el diplomàtic. Estiguerem parlant de tu.
¡Hombre, cuánto tiempo! Espero que contarais cosas buenas...
Si vienes alguna vez por Alacant mándame un mensaje. Me encantará invitarte a un café o a un arroz alicantino.
Publica un comentari a l'entrada