Problema lògic (18): Diàlegs possibles?

Anselm, Baruch i Crisip* –ja sabeu, els deixebles de Ben Pensat—, eren a l’hort de darrere de la casa del mestre, una vesprada trista de tardor. Com que són tan amants de les paradoxes, per influència del seu mestre, i, potser, amb l’esperit ennuvolat com el cel gris del dia, discutien sobre dues possibilitats. Imaginaven dos possibles diàlegs entre el seu mestre (que sempre diu la veritat) i el seu germà bessó idèntic, Mal Pensat, que menteix sempre.

Els diàlegs que imaginaven entre els germans eren aquests dos:

Diàleg primer:

A: El que dirà el meu germà és fals.
B: Això —referint-se al que acabava de dir l’altre— és fals.
A: Veus com jo tenia raó!

Diàleg segon:

A: El que dirà el meu germà és fals.
B: Això —referint-se al que acabava de dir l’altre— és vertader.
A: Veus com jo tenia raó!

I discutien i discutien sobre si els dos eren paradoxals, si ho era només el primer, si ho era només el segón. Hi havia opinións per a tots els gustos. Anselm deia que només el segon era paradoxal, Baruch deia que només ho era el primer i Crisip afirmava que ho eren tots dos i que, per tant, cap dels dos era, en realitat, possible.

La discusió continuava, i Crisip els demanava als altres que, si en el cas que no foren paradoxals, podria esbrinar-se qui era qui (qui era Ben Pensat i qui Mal Pensat) en cada cas.. Ho feia com un retret, com una espècie de prova que ell tenia raó. Baruch i Anselm, es capficaven, un i l’altre, a esbrinar qui podia ser qui. “De tota manera—deien— si no es pot esbrinar, això no implicaria que foren paradoxals”. I continuaven pensant i continuaven discutint, i no acabaven de traure’n l’aigua clara.

Els podu ajudar vosaltres?

 Són els dos paradoxals?
 Ho és només el primer?
 Ho és només el segon?
 Potser no ho és cap dels dos?
 Es pot esbrinar en algun cas qui és Ben Pensat i qui és Mal Pensat?

La solució, si jo mateix la trobe, dimarts (o dimecres).



* Atenent al suggeriment d’Emili Morant, li he canviat el nom a Constantí i ara es diu Crisip.