Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 11 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
La meva llista de blogs
-
-
-
Carta oberta a MazónFa 2 setmanes
-
-
-
-
-
-
-
‘SOTA LA CREUETA’ FA MUDANÇAFa 8 anys
-
El que em passaFa 8 anys
-
Diáspora filosófica españolaFa 8 anys
-
No ens alimenten les mollesFa 9 anys
-
-
-
Publicitat pura i duraFa 11 anys
-
-
Magnituds incommensurablesFa 11 anys
-
-
A peu de foto, ara en llibreFa 12 anys
-
-
DemodécràciaFa 13 anys
-
Vetllada musical i literàriaFa 13 anys
-
Com diu?Fa 14 anys
-
-
-
El solatge del temps
Idees i paraules
La mentida de Shasnak
Pren-te la vida amb filosofia
El joc de pensar
El juego de pensar
Signo y pensamiento
Teoría del conocimiento
Teoria del coneixement
8 comentaris:
és que d'on no n'hi ha ...
"Detesto la ironía. No la considero una muestra de inteligencia sino de retorcimiento e incluso, cuando llega al sarcasmo hiriente, de maldad. Pero caigo en ella con frecuencia [...]Detesto la ironía, porque, por muy amable que sea, deja un sabor amargo en quien recurre a ella..."
Açò ho vaig escriure fa un temps i ara que ho dius, Tobies, trobe que el teu aforisme es paradoxal: és de veres que ressentiment i manca d'inteligència dificulten la ironia, però, per altra banda, si no estem ressentits o són inteligents... per a què dimonis ens fa falta la ironia?
Jo trobe que la ironia, o potser millor l'humor (és que no sé si és o no la mateixa cosa), vull dir el burlar-se de les coses, també d'un mateix és saludable, ajuda a pair moltes situacions, a llevar-los ferro.
Però hi ha un tipus de gent irònica que el que té és molt mala llet, gent amargada i resentida, que aixina treu la fel.
Això sí, jo trobe que en tots els casos la ironia va unida a la inteligència.
Ja m'han comentat la relació que a partir de Idees i Paraules has mantingut amb la Biblioteca de Formentera ... quina gràcia!
Ciao
(continue llegint-te ... quan puc!)
Adeu
Moltes gràcies Maria Josep.
Jesús, crec que el que ha dit Maria Josep (Kirikú) et contesta, no?
Mmmm, doncs, crec que no... El bon humor, burlar-se de les coses és saludable... Sí. Però normalment (vull dir, habitualment) la ironia és una burla que es fa d'un altre buscant la complicitat d'un tercer, no és riure amb algú sinò d'algú. Per exemple: crec que va ser Ortega qui va dir de Gabriel Miró que escrivia tant bé, tant bé, que no donaven ganes de girar la pàgina i continuar llegint... o alguna cosa semblant. Demostra Ortega bon humor? Sí. I que era una mica cabró... també. De totes maneres he de reconèixer una cosa: una ironia benhumorada no pot ofendre ningú i queda molt requetebé però per a conseguir això...
Quin nivell! Quina excelsa moralitat cristiana en la consideració de la ironia! Estic admirat.
Veus Tobies? Una mostra de la relació entre la ironia i la mala llet en l'anònim anterior (que no he estat jo mateix, paraula)... és clar: amb els condicionants que denuncies al teu aforisme.
Qui està admirat sóc jo. Crec que això és el que tenen de bo els aforismes, que cadascú els llig d'una manera. Normalment segons les seues pròpies dèries.
Jo no havia vist la moralitat i menys la cristiana, però supose que això no vol dir res. Hom no és l'amo del que escriu (ja ho he dit en alguna ocasió); sobretot no és l'amo de les interpretacions que es puguen fer d'allò que escriu.
Mentre no vulguen manar de mi també i dir-me el que en realitat pense, encara que no en sóc conscient..., avant va el carro.
Publica un comentari a l'entrada