Una llengua assoleix la normalitat quan la majoria dels seus textos no parlen d’ella.
(Seibot Sotlamirg)
Certament, però no perquè els textos deixen de parlar d’ella s’assoleix la normalitat. Aquesta advé quan les causes que obliguen a parlar-ne han desaparegut. L’autoreferència no és el mal, sinó el símptoma. Empreu-la, doncs, encara que siga d’una manera autoreferencial, potser en contribuïu a l’elimanació de les causes, que no es poca cosa. Amb tot, si poguereu usar-la per a dissertar d'altres coses (també), millor.
(Tobies Grimaltos)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
També pot passar el següent: imagina que per decret de l'auctoritat competent es prohibira (llevat dels textos lingüístics, grmaticals, etc.) qualsevol escrit que fera referència a la llengua en la qual aquest text està escirt. Potser alguns (molts) escriptors no tindrien res a dir.
Home!, tant? Vols dir?
Bé, sóc una mica exagerat... Però trobe que això de la llengua minoritària i minoritzada algunes vegades (algunes) és una excusa per a la mediocritat. Potser amb menys "redreçadors" de la llengua i més bons escriptors ens aniria millor a tots.
Pot ser que Jesús exageri un poc, però te mes raó que un sant.
Moltes gràcies Grill! :D
Publica un comentari a l'entrada