dijous, 21 d’octubre del 2010

Autoreferència, una altra vegada

Una llengua assoleix la normalitat quan la majoria dels seus textos no parlen d’ella.
(Seibot Sotlamirg)

Certament, però no perquè els textos deixen de parlar d’ella s’assoleix la normalitat. Aquesta advé quan les causes que obliguen a parlar-ne han desaparegut. L’autoreferència no és el mal, sinó el símptoma. Empreu-la, doncs, encara que siga d’una manera autoreferencial, potser en contribuïu a l’elimanació de les causes, que no es poca cosa. Amb tot, si poguereu usar-la per a dissertar d'altres coses (també), millor.
(Tobies Grimaltos)

5 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

També pot passar el següent: imagina que per decret de l'auctoritat competent es prohibira (llevat dels textos lingüístics, grmaticals, etc.) qualsevol escrit que fera referència a la llengua en la qual aquest text està escirt. Potser alguns (molts) escriptors no tindrien res a dir.

Vista Parcial ha dit...

Home!, tant? Vols dir?

Jesús Párraga ha dit...

Bé, sóc una mica exagerat... Però trobe que això de la llengua minoritària i minoritzada algunes vegades (algunes) és una excusa per a la mediocritat. Potser amb menys "redreçadors" de la llengua i més bons escriptors ens aniria millor a tots.

El grill de la memòria. ha dit...

Pot ser que Jesús exageri un poc, però te mes raó que un sant.

Jesús Párraga ha dit...

Moltes gràcies Grill! :D