dissabte, 24 de maig de 2008

Problema lògic (12): Ben Pensat, jutge (II)


—Després que el culpable va confessar, el vaig sotmetre a un acarament amb l’amo de la casa —va continuar el seu relat [que comença ací] Ben Pensat—. Aquesta n’és la transcripció:

AMO: Per què vas haver de trencar la porta si tenies la clau?
A: Em va fer ràbia que tot fóra tan fàcil!
AMO: I ja està bé així! No vas pensar que estaves causant-me un gran perjudici?
A: I què vols? Ho vaig tobar divertit.
AMO: Doncs sí que ets tu egoista i irresponsable!
A: Ep!, no cal insultar, eh? A més, si et vaig trencar la porta, no et moriràs.
AMO: Tu no ets qui, per a jutjar sobre la importància de les coses.
A: Ui!, que sever i transcendent que et poses! No és prou que t’ho pagaré tot?
AMO: I amb això ja està? Ja està tot pagat i oblidat?
A: Escolta!, Què vols que faça jo? Ho vaig fer i pagaré per això. Què vols més?
AMO: Voldria que mostrares un poc de penediment, que fores capaç de disculpar-te, que et sabera greu.
A: Respecte d’això, que és personal, la llei no pot fer res. Jo compliré amb la llei i prou.
AMO: Aquesta és la llàstima, que respecte d’allò que és veritablement important, sobre la subjectivitat humana, la llei és impotent.
A: Doncs, aguanta’t i no demanes més.


En aquest punt, com que veia que la cosa no duia enlloc i com que ja estava molt empipat amb aquell individu, vaig interrompre i vaig dir:
—Ja n’hi ha prou. La llei no pot obilgar-te a penedir-te’n, és cert, però si condemnar-te, a més, per haver dit una falsedat.
Recordeu que dir una falsedat era una de les coses més severament condemnades per la llei de Karak.
—Et condemne, doncs —vaig dir amb el to de veu més terrible del què vaig ser capaç— per haver dit una falsedat.
—Jo no he dit cap falsedat! —va protestar A.
—Ara et condemne per haver dit dues falsedats —vaig tornar a sentenciar—. A va voler començar a protestar una altra vegada, però va reflexionar i ja no va tornar a gosar d’obrir la boca, simplement bufava i gesticulava enutjat.
—Però no ho entenc —va inquirir aleshores, una mica confús, Baruch—, A va dir realment una falsedat? Quina?
—Això és el que vull que esbrineu vosaltres.


I això és el que vull que esbrineu vosaltres també.

4 comentaris:

Adolfo Llopis ha dit...

Pot ser que la falsedat que A va dir siga que l'amo no es morirà?

Salutacions!

Aristófanes ha dit...

Esto me recuerda una conversación sobre los problemas de las leyes, el vandalismo y tal y tal. El caso es que unos jóvenes (no sé de cuántos años) entraron al cementerio y estropearon unas lápidas. La cosa estaba clara, no había ninguna duda de lo que pasó y los chicos lo admitieron sin intentar engañar a nadie.
El problema era que como los daños eran pequeños, el juez no se atrevía a condenarles sólo a pagar los arreglos (que es lo que diría la ley) porque la familia de los muertos pedían prácticamente que los condenaran a muerte. Resulta muy curioso observar el respeto/miedo que se tiene a ciertos símbolos religiosos en un país reconocido como laico; hasta el punto de que el juez pidió el traslado de juzgado antes de dictar sentencia (y no sé cómo terminó todo).

En cuanto al problema, es cierto que A dice "A més, si et vaig trencar la porta, no et moriràs." Dado que el antecedente es verdadero y el consecuente -creo que podemos afirmar que- es falso, la implicación es falsa.

Marta ha dit...

L'amo sí que es morirà. Algun dia, potser no d'això de la porta, però es morirà. Encara que siga una frase feta, en un lloc on dir la veritat és tan essencial no hi ha lloc per a les frases fetes (si són mentida).

Al Capone ha dit...

Efectivament, la unica falsetat comprovada que ha dit A,es que l`Amo no es morira.Pero si com molt be diu Marta, les frases fetes (si no son verdaderes)no estan exentes de ser considerades falsetats, deu de ser força complicat viure a eixe lloc sense incurrir molt sovint,si no en delicte, si al menys en polemica.
Ho dic perque he estat temptat de advertir al mateix Ben Pensat que vaja amb cura al hora d´utilitzar ell tambe aquest tipus d´expresions. Per un moment he estat pensant si era possible bufar sense obrir la boca i he concluit que si.(Pots separar els llavis i deixar anar l´aire mantenint apretades les dents.)
I aixo veritablement es consideraria bufar, pero... cuidadin, cuidadin, oi que si?