Un dia, davant d'Anselm, Baruch i Constantí, aparegué un dels dos germans, Ben Pensat o Mal pensat, no se sap qui —recordeu que són bessons idèntics— i va dir:
—Si sóc un marcià, aleshores sóc Ben Pensat.
Els tres deixebles de Ben Pensat romangueren una bona estona discutint qui era qui havia parlat. Constantí deia que era el seu mestre (qui sempre diu la veritat). Els altres dos deien que només Mal Pensat, qui sempre menteix, podia dir això.
Qui tenia raó? Qui podia ser?
Per tal de facilitar-vos les coses, ací teniu totes les possibilitats. Basta que contesteu amb la lletra que encapçala la resposta que trieu:
a) Ben Pensat
b) Mal Pensat
c) Qualsevol dels dos
d) Cap dels dos
I si en comptes de "Si sóc un marcià, aleshores sóc Ben Pensat", hagués dit "Si sóc un marcià, aleshores sóc Mal Pensat", quina seria aleshores la resposta?
Entrades
4 comentaris:
Si no he perdut la forma calculant implicacions, i si no recorde malament la procedència planetària dels germans Pensat, crec que és fàcil, només Ben Pensat pot haver-ho dit (opció A).
La segona de les frases també podria haver-la dita només Ben Pensat. Si no vaig errat, els antecedents falsos són tan letals per a Mal Pensat com la Kriptonita per a Superman...
Però penseu-ho vosaltres, no seria la primera vegada que faig massa fàcil quelcom difícil o que resolc (malament!) una ximpleria citant els pares de l'Església...
Dues preguntes extra (per a Tobies):
Qui és el tio de la foto/quadre de hui? No em sona. No estava al sopar del dia de la presentació :-)
I per què al tercer deixeble li diuen Constantí (el perquè nom dels dos primers puc imaginar-lo, però no recorde ningú de la mateixa talla lògica el nom del qual comence per C)? Què tal "Crisip"?
Gràcies, Emili, pel comentari. No diré encara res de la teua resposta per si algú més vol pensar-hi.
Respecte de les preguntes que em fas:
El de la foto no sé qui és. La vaig posar en un altre problema lògic; cercava un retrat que poguera ser el rostre dels germans Pensat. Però no té més. Ara pense que hauria d'haver posat un retrat de C. S. Peirce, i així ho faré a la propera.
Respecte de "Constantí", una altra vegada la meua impaciència! Quan pense en alguna cosa, la vull immediatament. Com que en aquell moment no se'm va acudir ningú amb "C", vaig posar "Constantí", que em semblava eufònic. Però, sí, certament, "Crisip" em sembla una opció molt millor. Gràcies a tu, rebatejaré els personatges i seran: Anselm, Baruch i Crisip. Moltes gràcies pel suggeriment.
No cregues que se'm va ocórrer així com així. Picat per la curiositat (i al mateix temps que escrivia el comentari), vaig buscar en unes poques entrades "filosòfiques" de la Wikipèdia i d'alguna altra pàgina (l'enciclopèdia de filosofia de la Universitat de Stanford) algú a qui li digueren "Constantí". Al no tindre massa èxit, vaig passar a buscar noms que començaren per "C", i vaig topar amb Crisip.
De fet, si hagués continuat buscant, hagués arribat també a Charles S. Pierce, de qui parles en el teu propi comentari, i que et dona una altra possibilitat per al nom del tercer deixeble... :-)
Sí, ja havia pensat això de Peirce, però em va semblar massa modern.
Publica un comentari a l'entrada