dimarts, 11 de març de 2008

Solució al quart problema lògic


Abans de dir quina és la solució, permeteu-me una petita explicació sobre la rellevància d'aquest problema. És tracta de la "tasca de selecció de Wason" (una variant). Aquest problema ha sigut i és motiu d'estudi i discusió per part dels psicòlegs i també pels filòsofs. Sembla que un gran percentatge de persones donen respostes incorrectes, no importa el seu grau d'intel·ligència, diuen, ni el seu coneixement de la lògica, diuen. Simplement, la majoria, enfrontats amb un problema similar a aquest, raonem malament. La majoria sol contestar que cal girar només la E o que cal girar la E i el 8.
Els psicòlegs no saben ben bé quina explicació oferir. N'hi ha, és clar, diverses, però cap d'elles és capaç d'explicar el fenòmen de manera coherent amb el fet que en problemes amb exactament la mateixa estructura lògica que aquest ("Si has de netejar sang, t'has de posar guants de latex"), no tinguem cap dificultat en procedir correctament.
Algun filòsof (Stephen Stich en particular) han utilitzat aquest fet per argumentar que som irracionals. Una mica exagerat aquest Stich!, no us sembla? La meua opinió és que no tenim una ment sintàctica i que la regla "Si p, aleshores q" és més fàcil de seguir amb dependència de quins siguen els continguts de p i de q i, també potser, del context.
Bé, ja no done més la llanda. De tota manera sembla que el que he dit val per a quan cal donar una resposta ràpida i no (pel resultat obtingut) quan es té tot el temps del món per a pensar. Sí, la resposta correcta és la que han donat Emili i Adolfo. Cal girar la carta que té la E perquè si darrere no hi haguera un número parell, això falsaria la regla. No cal girar la carta que té la P perquè el que diu la regla és que darrere d'una vocal ha d'haver-hi un número parell, no que darrere d'una consonant haja d'haver-ne un de senar, tan se val, doncs, que hi haja darrere de la P. El mateix, si fa no fa, és aplicable al huit, que darrere d'una vocal haja d'haver un número parell, no vol dir que darrere d'un número parell no puga haver-hi una consonant, darrere d'una consonant pot haver-hi tant un número parell com un de senar, el que no pot haver-hi és un número senar darrere d'una vocal, i és per aquesta raó que cal pegar-li la volta al 7.
Enhorabona!, Emili i Adolfo.

2 comentaris:

Adolfo Llopis ha dit...

Gracies Tobies!

:)

M'encanten els teus problemes lògics i em pareix molt interessant això que has dit de que aquest tipus de problema es sòl fer malament.

Alguna vegada he llegit per ahi (encara que no recorde a on...) que aquest tipus de incorrecció en el raonament pot estar provocada per la pragmàtica en l'us del llenguatge. Tendim a pensar en segons quins contextos, que les implicacions son bicondicionals per economía del llenguatge. No se si te res a veure, però em fa l'efecte que si.

D'altra banda, aprofite per a comentar-te que vaig estar la setmana passada en diverses conferències, incloent-hi alguna de la càtedra Blasco. I la veritat és que cada vegada m'atrau mes la imatge que tinc d'aquest home. I es per això que m'agradaria demanart-te que si et plau, podries escriure alguna cosa al teu blog sobre ell.

Gracies i salutacions!

Vista Parcial ha dit...

Adolfo, això que dius haver llegit sobre aquest tipus d'incorrecció i la pargamàtica, possibllement ho has llegit al llibre de Blasco, Dora Sánchez i meu "Signo y pensamiento", en el qual, al capítol sobre la pragmàtica comentem aquesta "tasca de selecció de Wason". És possible?