dimecres, 28 de maig del 2008

Solució al problema lògic nº 12


Perdó, ja no done l’abast. Se suposa que havia d’haver oferit la solució al problema lògic nº 12 ahir, però no vaig poder. Els tres que heu contestat teniu raó. Bé amb un matització pel que fa a Adolfo: la falsedat és el condicional sencer.
Anem a la cosa. Efectivament, A diu falsedat en dir "A més, si et vaig trencar la porta, no et moriràs.". En condicions normals, en una societat que no és tan primmirada, ni tan afeccionada a prendre les coses en el seu sentit literal, no ho consideraríem fals, perquè ho interpretaríem així “"A més, si et vaig trencar la porta, no et moriràs (per axò)”. Però a un lloc on la gent s’escuda en el significat convencional estricte per tal d’amagar la veritat, que sovint siga això el que es vol comunicar no pot ser un eximent, menys en el cas d’algú tan desagradable com A i que a més se n’ha servit en una altra ocasió. Tampoc el fet que ell (fins i tot ell) ignore que ha dit una falsedat, pot ser-ho, ni pot fer que el que ha dit no siga fals.
Per què és fals? És fals perque l’oració és un condicional en indicatiu i expresa, per tant, una implicació. Si en una implicació, l’antecedent és vertader, el conseqüent ho ha de ser també, altrament la implicació és falsa. Com que és veritat que A ha trencat la porta, hauria de ser veritat que A no és morirà. Però A és morirà (si no a causa d’això, per alguna altra cosa), no és immortal.

3 comentaris:

Adolfo ha dit...

No et preocupes per les dates, un dia mes o menys no és massa i jo ho he pogut supportar (encara que amb difficultats... xD)

Estic d'acord amb que és fals el condicional. Si l'antecedent és vertader i el condicional és fals, aleshores el condicional és fals.

No obstant, si jo dic "L'aigua és H3O", aixó és fals també, veritat? (Si suposem que l'aigua és H2O) En aquest pais d'A i de l'amo, si qualsevol ciutadá anara per ahí diguent que l'aigua és H3O seria condemnat per mentider, oi? Aleshores, si jo dic a qualsevol persona "No et moriràs", això és fals de la mateixa manera que ho és "L'aiga és H30" (si suposem que les persones són mortals), i per tant si ho dic puc ser condemnat de la mateixa manera, no creus?

D'un altra banda, no estic d'acord tampoc amb allò que diu l'AMO de que és una llàstima que respecte de la subjectivitat humana la llei és impotent. Podría ser una llástima si la llei fora infal·lible, però com no ho és, es millor que no puga afectar a la subjectivitat (al menys directament). Com deia el pallés a Sancho Panza, ens poden condemnar a "Dormir en la cárcel", però sempre ens quedarà la seua resposta: "La noche la pasaré en la cárcel, pero eso de dormir es cosa mía".

Salutacions!

Vista Parcial ha dit...

El problema, Adolfo, és que A no diu “No et moriràs”, aquesta no és la seua afirmació. EL que diu és “Si et vaig trencar la porta, no et moriràs”, i és això el que és fals, perquè l’antecedent és vertader i el conseqüent fals.
No és el mateix dir “Si ets un assassí, que et tanquen a la presó”, que “Ets un assassí” o “Qu et tanquen a la presó”.
“No et moriràs” és fals, clar que sí. Però la falsedat que fiu A és el condicional sencer.
Pel que fa a la llei i la subjectivitat, pensa que l’amo estava molt empipat i que hauria volgut conseguir el penediment d’A, per qualsevol mitjà, que era allò, la seua falta de penediment, el que el treia de polleguera. Com, dáltra banda, pense que ens trauria a tots.

Adolfo ha dit...

Tens raó Tobies, el que va dir A és el condicional sancer i és aixó el que és fals. Mes que res ho he repensat perque en aquest pais deu ser important agafar els enunciats complets, perque si no u no podría dir mai un condicional en el que l'antecedent fora fals i el consecuent vertader o inclús un en el que els dos foren falsos. Ni tampoc una disyunció en la qual una de les parts fora vertadera i l'altra falsa.

D'un altra banda, per allò de la justicia, jo afegiría que encara que siga natural que enfadar-se amb un agresor que no s'en penedeix d'allò roin que ens ha fet (inclús si s'en penedeix), no estic segur que aplicar el taliò siga fer justicia. I no ho dic en sentit literal d'ull per ull, dent per dent, sino en el sentit general de castigar. Pense que castigar és tan natural com enfadar-se. Els simis, quan tenen estrés o rabia s'alleugeren causant sofriment als altres simis (inferiors en força i status, per descomptat).

Salutacions!