Problema lògic (13): Balpensats

—Heu senti mai parlar dels “balpensats”? —feu Clara juganera.
—“Balpensats”? Què dius? —va respondre, perplex, Baruch.
—Sí, sí, balpensats —emfatitzà Clara, fent com si mostrara sorpresa per la ignorància de Baruch—. No n’has sentit parlar mai?
—Jo tampoc he sentit mai parlar de... Com has dit que es diu? —acceptà Anselm.
—Balpensats! —digué Clara, com qui ja està farta de repetir una obvietat.
—Jo tampoc sé què és això. Mai no he sentit aquesta paraula —acabà reconeguent Constantí.
Clara, no va poder aguantar-se més i va esclafir a riure. Els altres no sabien si riure també o enutjar-se amb Clara. Presentint el perill que passarà això segon, Clara es va engolir finalment la rialla, i va dir:
—M’ho acabe d’inventar. Però existeixen els balpensats, ja ho crec que sí; almenys algun.
—Em sembla que com no t’expliques una miqueta més... — es queixà Anselm.
—D’acord. “Balbensat” és un nom que jo m’acabe d’inventar i que definisc així, pareu atenció:

Un balpenat (o una balpensada) és una persona que:
1) ens diu la veritat si li preguntem dilluns, dimarts o dimecres
o bé
2) ens diu falsedats si li preguntem dimarts, dijous o dissabtes.

—No entenc rés —va dir Constantí, amb cara de perplexitat total.
—I si li preguntem diumenge? —va voler saber Baruch.
—Diumenges deixem-lo descansar —es va llevar la pregunta de damunt Clara.
—No sé ni per on començar —va pensar en veu alta Anselm.
—No és tan difícil. Però us ho faré més fàcil encara. És Ben Pensat un balpensat*? Ho és Mal Pensat? No pot ser-ho cap dels dos?

I vosaltres què dieu?

* Recordeu: Ben Pensat sempre diu la veritat i Mal Pensat meneteix sempre.