dilluns, 30 de juny de 2008

Solució al problema lògic nº 14


Després d’intervencions tan brillants com les de Marta (modesta i humil, però encertada), Adolfo (la resposta del qual simplement podria copiar) i Emili (amb referències a la conjectura de Goldbach i el teorema de Gödel, inclosos), quasi que em fa vergonya donar la solució, que ja heu donat vosaltres.
Ho faré, però, tractant-lo com la pardoxa del barber i no com allò del míssil omnidestructor i l’edifici indestructible, que també li és, òbviament, aplicable. Anem-hi.
El mestre Ben Pensat no li diu a Anselm que no trobarà aquell mestre que resol tots els problemes que no resol ningú, perquè estiga gelòs; li ho diu perquè sap que aital mestre és una quimera, no pot existir. Per què no? Doncs, no pot exitir per això: Imaginem un problema que fins el moment no ha resolt ningú i plategem-li-lo. Que fa?, el resol? Si no el resol, òbviament no es el mestre que resol tots els problemes que no resol ningú. Imaginem, llavors, que sí que el resol. Aleshores, tampoc no és el mestre que resol tots els problemes que no resol ningú, perquè aquest problema ha estat resolt per algú: ell.

En conclusió. Si no els resol, no és el mestre que resol tots els problemes que no resol ningú. I si els resol tampoc no ho és, perquè els problemes que ell resol ja no són problemes que no resol ningú.
Si Constantí, que té un mal de cap crònic, cercara aquell que cura tots els que no es curen ells mateixos, el trobaria?

2 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Mira que era fàcil i mira que som enrevessats (dic els teus lectors, Tobies, no tu...:-)

Adolfo Llopis ha dit...

Per suposat que el trobaría, al costat de l'entrenador que entrena a tots aquells que no s'entrenen a ells mateixos que pren canyes en estiu amb el jardiner que arregla el jardí de tots aquells que no s'arreglen el seu jardí.... ;)