dimarts, 10 de juny de 2008

Solució al problema lògic nº 13

Molt bé, Adolfo i Marta, ho heu encertat*.
El problema està inspirat en la paradoxa de les maragdes veraves de Nelson Goodman. “Balpensat”, com el “verau” de Goodman (grue en anglés), és un predicat disjuntiu i per tant aplicable a qualsevol que satisfaga algun dels dos disjunts. Com que Ben Pensat diu sempre la veritat, és algú que diu la veritat dilluns, dimecres i divendres i, per tant, és algú que: “ens diu la veritat si li preguntem dilluns, dimarts o dimecres o bé ens diu falsedats si li preguntem dimarts, dijous o dissabtes". Això és, Ben pensat és un balpensat. També Mal Pensat és un balpensat, en aquest cas per la raó inversa, com menteix sempre, menteix també dimarts, dijous i dissabte i, en conseqüència satisfà el segon disjunt.
Goodman ens mostrava la inconveniència (paradoxal) dels predicats disjuntius mitjançant la seua paradoxa de les maragdes veraves, que és més o menys així:

Definiu el predicat verau d’aquesta manera. Una cosa és verava si (i només si):

1) és observada abans de 2030** i és verda
o bé
2) és observada a partir de 2030 i és blava.

Com que les maragdes que coneguem han estat observades abans de 2030 i són verdes, aleshores satisfan un dels disjunts de la definició de “verau” i per tant haurem de concloure que són “veraves”. Però, òbviament, no volem acceptar que a partir de 2030 hagen de canviar de color (o que les que observem a partir d’aleshores siguen totes blaves).
Goodman volia mostrar amb això que no tot predicat és projectable, susceptible de ser emprat en un argument inductiu; de ser emprat per la ciència.

I ja em perdonareu per la lliçó d’avui.




*Una cosa, fins i tot Mig Pensat seia un balpensat.
** “2000” en la versió original. Per raons òbvies, he hagut de canviar aquesta data.