Aprofite l’avinentesa d’una petició d’Urbà Lozano sobre títols de llibres (per cert, felicitats per la pròxima aparició de Plagis!) per tornar al blog. Ja us contaré més endavant i poc a poc què he fet durant aquest llarg periode de silenci.
Jo, amb els títols dels meus llibres, no l’encerte mai: El joc de pensar el vaig titular Converses amb Marta, i Pren-te la vida amb filosofia tenia com a títol Diccionari filosòfic particular. Com que ja tinc experiència en el fet que les editorials sempre manen, no disutisc i accepte sense remugar la primera proposta que em fan, Així Vista parcial que veurà la llum aquest trimestre (posiblement a novembre) es dirà finalment Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana. La portada és bonica, però ara (por razones técnicas ajenas a mi voluntad) no la puc escanejar.
En fi, ja he tornat. Sé que us dec encara moltes coses, entre elles, la solució al Retrat de famíla nº 5, però... Tot és començar, o recomençar.
M'alegre d'estar una altra vegada entre vosaltres.
Entrades
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 12 hores
5 comentaris:
Nosaltres també estem contents amb la teua tornada, Tobies. La història dels títols la sabia a mitges perquè m'ho comentares a Llombai. Però no sé si fem bé de plegar-nos tan fàcilment al canvi de títols. Ja veuràs com algun títol similar al que tenies pensat acaba apareguent. En fi, les editorials saben més que nosaltres de vendre llibres, que a la fi és del que es tracta. I sempre et queda el dubte. Ara mateix estic descobrint com de difícil li resulta a la gent pronunciar "Plagis". És molt fàcil, que apitxen, con tenen per costum, perquè si no els ixen coses molt rares. No sé si quan el demanen a la llibreria els entendran. Per una vegada que em respecten el títol...
Una abraçada.
Els dos títols estan bé - i el llibre encara millor, segur. Si el que volia l'editor era vendre, podrien haver-li posat "El oscuro laberinto de los templarios", i t'hagueres fet d'or. O és que no has dedicat cap assaig a cap societat secreta mil·lenaria? Vaja, doncs no, no pots fer-te d'or, llàstima... :-)
Benvingut de nou, Tobies.
Benvingut de nou, et trobava a faltar :)
Moltes gràcies a tots. Espere agafar ritme poc a poc.
Publica un comentari a l'entrada