dimarts, 7 d’octubre de 2008

Problema lògic (15): Ben Pensat o Mal Pensat?


Clara i Gelim, que s’havien acabat de casar i estaven de viatge de noces, aprofitaren per fer una visita al seu amic Ben Pensat. Quan arribaren a sa casa, trobaren els seus deixebles que discutien.

Després de les salutacions i d’haver preguntat on parava el mestre, que no hi era, Clara els va preguntar:

—A què es deu aquesta discussió tan fervorosa?

Fou Anselm qui va prendre la paraula.

—Doncs, discutim si va ser Ben Pensat o Mal Pensat qui trobàrem i ens va dir el que ens va dir.
—Si no t’expliques una miqueta més...

—Ara va això —continuà, pacient, Anselm—. Ben Pensat o Mal Pensat, això és el que intentem escatir, ens va dir ahir a cadascun de nosaltres el següent:

»A mi, em va dir: “Si vens avui a les cinc de la vesprada al jardí de la plaça, et donaré un llibre”. Jo no vaig anar, però quan em va veure al cap d’una estona, em va donar un llibre.

»A Baruch li va dir: “Només si vens avui a les cinc de la vesprada al jardí de la plaça, et donaré un llibre”. Baruch va anar i no li’l va donar.

» Finalment, a Constantí li va dir :“Si no vens avui a les cinc de la vesprada al jardí de la plaça, no et donaré un llibre”. Constantí va anar i no li’n va donar cap.

»I ací estem, discutint. Perquè Baruch i jo diem que, com que en algun cas almenys, no va acomplir la seua promesa, no podia ser Ben Pensat qui ens va dir tot això. En canvi, Constantí manté, que no res del que va dir era fals i,que, per tant , era Ben Pensat.

»Tu que ets experta en aquestes coses, Clara... bé i tu també Gelim, ajudeu-nos! Qui té raó?

Clara i Gelim es miraren un a l’altre amb un somrís còmplice de satisfacció. Assentiren un a l’altre i Clara digué:

—Pense-ho un poc més, a veure, Anselm, tu per què dius que havia de ser Mal Pensat?

Doncs això, penseu-ho un poc més.