Problema lògic (16): On és Clara?

Gelim, que no sabia distingir-los, es va trobar Ben Pensat i Mal Pensat mentre cercava Clara —recordeu que Ben Pensat i Mal Pensat són bessons idèntics. Coneixia, això sí, les particularitats de cadascun: que Ben Pensat sempre deia la veritat i Mal Pensat mentia sempre.

—Heu vist Clara? —els va preguntar.

—Sí —va dir un.

—No —va dir, alhora, l’altre.

Després de feta la pregunta, però, va pensar com era de toix, ja que com que no sabia qui era qui no podia saber si l’ havien vista o no; damunt, quan contestaren no estava mirant-los i no sabia qui havia dit què.

—Sabeu on és? —va preguntar ara. I una altra vegada és va lamentar de ser tan irreflexiu com era. Es va colpejar el front amb el palmell i va decidir, metre aquells contestaven una altra vegada i a l’uníson l’un que sí l’altre que no, que havia de pensar una mica més quines preguntes feia.

Per si de cas qui deia que sí deia la veritat, va provar d’aconseguir la informació que anava cercant. Va pensar en preguntar-los “Em podeu donar alguna pista?” Però va caure en el compte que podrien contestar una altra vegada igual. Així que en comptes de fer la pregunta va fer directament la petició.

—Doneu-me una pista, per favor.

—És a la plaça o és el mercat —asseverà un.

—És al mercat o és a la font —va dir l’altre.

Gelim, va reflexionar una mica i va dir:

—És al mercat?

—Sí —digué qui havia dit que era a la plaça o al mercat.

—No —respongué l’altre.

I Gelim va anar a reunir-se amb Clara.

On va anar Gelim?