dilluns, 13 d’octubre de 2008

Solució al problema lògic nº 15


Constantí tenia raó, no res del que va dir qui va fer les promeses era fals. Per tant es tractava de Ben pensat. Heus ací les raons:

Recordem a Anselm li va dir: Si vens avui a les cinc de la vesprada al jardí de la plaça, et donaré un llibre”. Ell no va anar, però quan el va veure al cap d’una estona, li va donar un llibre.

Cap problema. Anar al jardí de la plaça a les cinc era condició suficient per a que li donara el llibre, però no era condició necessària. Només haguera incomplert la seua paraula, si Anselm hi haguera anat i no li hagués donat el llibre, però, si Anselm no ha anat, Ben pensat (perquè si aquesta és veritat, ja no pot ser Mal pensat, que no diu mai una veritat) li’l pot donar o no. Torne a dir: no és condició necessària anar-hi per tal de rebre el llibre.

Així, doncs, les altres dues han de ser veritat també; i ho són. Veiem-ho.

A Baruch li va dir: “Només si vens avui a les cinc de la vesprada al jardí de la plaça, et donaré un llibre”. Baruch va anar i no li’l va donar. No ho va fer, perquè no li va dir que si anava li'l donaria sinò que només si anava li'l donaria. Anar-hi era condició necessària, no suficient. Si no hi anava no li’l donaria, però si hi anava podia donar-li el llibre o no.

Allò que li va dir a Constantí és exactament equivalent a això que li va dir a Baruch, per tant l’explicació és la mateixa.

No és veritat? O sóc un Mal Pensat?

1 comentari:

Marta ha dit...

Havia vist clars els dos últims casos, però no se m'havia ocorregut això de la condició "no necessària" en el cas d'Anselm, i no em vaig atrevir a comentar la resposta. Hm...