dimecres, 11 de febrer de 2009

Presentació a València i a Gandia























La setmanan que ve presentarem Idees i paraules a València, dijous, i a Gandia, divendres. Ací us deixe les invitacions.

És curiós que els presentadors siguen un físic i un matemàtic (i més coses cadascun, és clar). I és més curiós encara si ho afegim al fet que la polèmica sobre si el llibre és de filosofia o de literatura continua. Vicent Alonso feia aquestes preguntes a la columna (de dues columnes) que tan amablement em va dedicar a El país (29 de gener): És filosofia? És literatura? Ahir dinàrem junts i pactarem l'etiqueta —que m'agrada i que em sembla gairebé un honor per qui la va encunyar—literatura d'idees (de fet ell ja ho deia a l'article en qüestió) . La polèmica va crèixer per la coincidència de la publicació del llibre amb la d'un article meu a la revista L'espill (nº 29) on jo reivindicava la diferència irreductible entre filosofia i literatura. Vicent Alonso, deia a El país:
La proposta de Grimaltos, contra els qui, postmoderns o no, ho redueixen tot a literatura, és afirmar la distinció entre aquesta i la filosofia a partir de les formes diferents del discurs que practiquen, però alhora, defensar amb totes les armes la necessita de la col·laboració mútua. Si la literatura pot "humanitzar la raó del filòsof", la filosofia "pot donar a l'escriptor elements que facen més pregona la seua percepció de la vida que ha de bolcar en paraules". Aquella beu d'aquesta, i a l'inrevés, però "cadascuna a sa casa".

Sembla que l'opinió d'Alonso (i no sé si també la meua) és que ara jo em desdeia, amb aquest llibre del que mantenia a l'article, on arribe a dir: "Avui, en temps de postmodernes postmodernitats, hi ha qui vol esborrar completament tota frontera". Justament la columna d'Alonso duu com a títol Territoris de frontera i acaba així:
"m'atrau més el Grimaltos que endevine conscient de trepitjar territoris de frontera [el d'Idees i paraules, val a dir] que el que, des d'una de les bandes, construeix i divulga raonaments clars i distints [el de la filosofia acadèmica, o més aviat el de la filosofia analítica].

A la facultat , en canvi, hi ha qui em diu, que bé, que està bé que de tant en tant faça alguna escapadeta, però que el que he de fer es dedicar-me a la filosofia, a la filosofia filosofia. Jo voldria que ambdues coses foren compatibles.

En fi, crec que tinc elements sobre els quals reflexionar.

3 comentaris:

guillem ha dit...

El rètol filosofia d'idees no és cap invent de Vicent, que en sap més que l'hòstia, sinó que pel cap baix es remunta a Fuster (tinc la sospita que se'n troba alguna cosa semblant en Xènius, però com que la memòria ja comença a falsejar les coses no n'estic segur). Jo tampoc no estic d'acord a aplicar massa alegrement el qualificatiu de literatura a textos en prosa que reflexionen sobre temes diversos. La literatura d'idees, perquè la considerem com a tal, en primer lloc ha de demostrar que efectivament és literatura i, doncs, com diria el meu amic Enric Sòria, que presenta una determinada "temperatura verbal". És a dir: una intenció estètica predominant i reeixida. És clar, Tobies, que aquesta descripció és inevitablement vagarosa i insegura, però no sé si en trobaríem de millors. Per a casos dubtosos, o clarament no literaris, jo preferisc l'etiqueta (excessivament generosa, sens dubte) de prosa d'idees. Que no soluciona el problema, però que almenys serveix per a diferenciar els textos que no són estrictament acadèmics ni menys encara literaris. Com si diguérem, textos poc literaris però més o menys ben escrits, en prosa, que reflexionen sobre temes diversos amb més llibertat formal que els tractats acadèmics. En fi, tot això que dic és una opinió, pura doxa.

Vista Parcial ha dit...

Gràcies, Guillem. Quan deia que això de literatura d'idees em semblava un honor per qui ho va encunyar, em referia a Fuster.Torne a dir, jo no sé què he fet en aquest llibre i, potser, no em pertoque a mi dir-ho.

Anònim ha dit...

vull aprovar l'examen