dissabte, 28 de febrer de 2009

Els amos de la veritat



Hi ha persones tan absolutament convençudes d’estar en la possessió de la veritat (de la Veritat), en tots els àmbits i en totes les circumstàncies, que esdevenen jutges severíssims de totes les creences, actituds i accions dels altres. ‘Fals’ —per a ells— vol dir contrari al que jo pense, faig o vull, sense cap dubte, sense cap engruna d’hesitació, sense concedir un instant a la deliberació o a sospesar els possibles motius o raons de l’altre — per a què? Solen ser persones, bé arrogants, bé dogmàtiques; habitualment, les dues coses. Com que es consideren el criteri d’allò correcte, fins i tot de vegades el patró o la mesura de la bondat (de totes les coses, en veritat), no poden veure la diferència més que com una manifestació d’ignorància, d’estultícia o, més sovint, de maldat, de mala voluntat.

Ells sempre estan per dalt. Menystenen els ignorants i els nicis amb un posat irònic, burleta i fins i tot compassiu. Menyspreen amb odi els dolents, els que consideren dolents. Dolents, antidemocràtics o el que siga són tots aquells que no fan el que a ells els convé. És així com van pel món perdonant, aguantant, tolerant; sense un sentiment vertaderament humà ni de comprensió ni de tolerància.

Com que pensen estar tan completament encertats, es permeten algunes voltes el luxe de mostrar la consideració que tenen d’altres persones. Fan posat digne i perdonen, fent-ho veure clarament o, al contrari, fan una ganyota altiva de retret. Tenen tot el dret i prou que aguanten. De vegades pense que aquesta actitud no seria del tot injusta si estigueren de debò encertats. El problema és que si ho estigueren, no podrien ser ni comportar-se així. No podrien, perquè la humilitat no és compatible amb l’absència completa del dubte; de la mateixa manera que l’autèntic pensament és incompatible tant amb l’arrogància com amb el dogmatisme (si és que, finalment, són coses diferents).

3 comentaris:

Manel Alonso i Català ha dit...

Tbies jo tinc una llista de personatges que mai erren, que sempre tenen raó, que són els altres que s'equivoquen, que la seua veritat (i la llengua en la que l'expressen és la bona).
Tu i jo compartim un editori que és d'aquesta mena.

Anònim total ha dit...

A Manel Alonso:
Si va pel camí que jo crec que va, està declarant-se de l’equip que mai s’equivoquen, i jo he arribat a la conclusió, que tan segurs estan els uns i els altres, de ser posseïdors de la veritat, que ambdós han d’estar equivocats, i la veritat estarà en algun altre lloc.
I perdó per la intromissió.

Vista Parcial ha dit...

Manel, m'has deixat intrigat amb aquell editor. Ja saps el meu correu.

Anònim total: No crec que Manel Alonso siga, en absolut, d'aquell equip. De tota manera, sí que és veritat que no és fàcil llevar-nos de damunt (tots) el pensament que som nosaltres qui tinguem la veritat. Un altre dia parlaré d'aquesta qüestió.
Però, torne a dir, Manel (pel que jo el conec) no és sospitós de pertànyer a aquell bàndol.