Proverbis, imatges i paraules (II)

El text comença ací


Com totes les coses, però —o com moltes altres coses—, tenen la seua altra cara, la negativa. Justament per la seua força sintètica, que produeix un ús constant i fàcil, un recurs sempre a mà que sentencia les situacions, acaben rebregades, assimilades acríticament i fent-nos ignorar que són només una part —sempre una part només— de la cosa.

Pensem en una frase que hem llegit i sentit centenars de vegades: “Una imatge val més que mil paraules”. Tant l’hem sentida, que ens la creiem sense reserva. Ha passat a ser allò que els anglosaxons diuen truism, una veritat òbvia, clara, manifesta. Com que ja he dit que aquestes expressions van a l’essència i prescindeixen de les diferències, pensem també que valen universalment, per a tota imatge, per a tota paraula i per a qualsevol propòsit. “Una imatge val més que mil paraules” es diu. Així, doncs, caldrà valorar més la imatge que la paraula? Sempre i per a tot? La sentència sembla clarament un judici respecte del valor d’una i l’altra. On estiga una imatge, que es lleven les paraules, pareix voler implicar.

Certament, si estic interessat a comprar un moble, valoraré més qualsevol fotografia que em vulguen ensenyar que no la descripció, sola, que em puga fer el venedor. Amb tot, caldrà completar la imatge amb paraules, caldrà que m’assegure que això que en la foto sembla fusta ho és de debò i tantes altres coses.També val més, segurament, una imatge que mil paraules quan ens volem fer una idea més exacta de les conseqüències d’una guerra, d’una sequera o una inundació, de la fam, del patiment de la gent que travessa una desgràcia, un desastre, algun fenomen devastador.