Avui, Ben Mirat ens presenta un altra retrat de família d'aquesta manera:
El germans i les germanes dels meus pares
casar-se no han volgut,
però aquesta dona és germana de ma tia
i tia meua mai no ha sigut.
Qui és?
Entrades
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 17 hores
3 comentaris:
A vore si solucionem els secrets de família... se m'ocorren tres solucions a l'enigma de la dona -que per la cara sembla germana d'algú del matrimoni Arnolfini-.
1.- Que els germans i germanes dels pares no volgueren casar-se no implicà finalment que no es casaren. Per tant, és germana de la dona d'algun oncle de sang.
2.- Que la família és tan extensa i amb tanta fortuna que han començat a deixar de parlar-se els uns als altres per motius de patrimoni, i deixat de considerar-se família. És l'opció menys factible, però possiblement la més divertida.
3.- La última i definitiva: que la germana de sa tia és la mare de Ben Mirat.
Em decante per aquesta darrera opció...
Caram, Marta! Veig que no se't passa res per alt.
Respecte a això de "no han volgut", ve forçat per la rima. D'altra banda, si posava, "no han pogut", sonava malament. Era com si es tractara de gent contrafeta o què se jo. Havia posat "Casar-se no han volgut (o pogut)", però quedava massa larg i l'efecte anterior es reproduïa... En fi.
Molt ben pensat, tot plegat. I, sí, la solució és la 3.
Sa mare, collons!
Publica un comentari a l'entrada