dimecres, 12 de desembre de 2007

Quan ixen els immigrants?



Baixe a tirar el fem i només en veig d’ells: un telefonant des de la cabina i dos o tres que xarren al cantó, o uns altres tres que em creue per la vorera. Són immigrants. Només immigrants és el que trobe a aquestes hores. ‘Immigrants’, aquella part del immigrants que reben aquest nom de part nostra. Aquells que en els seus països d’origen anomenen emigrants i que són també només una part del conjunt total dels emigrants. Hi ha immigrants i emigrants que ningú no considera tal. Sembla per tant que ser immigrant és només una de les condicions que calen per ser anomenat i considerat immigrant. Immigrants són les úniques persones que trobem a certes hores i a certs llocs. No us n’heu apercebut?

Qui són els únics que hi ha als parcs els diumenges per la vesprada?, o els dissabtes, tan se val. Qui podeu veure pel carrer les caloroses vesprades d’agost a l’hora de la migdiada? Immigrants. Són els immigrants (i algun local pobre o marginat o ambdues coses) els únics que hi ha quan ja no hi resta ningú. Quan tots els que ho poden evitar, no hi són. Ells es fan visibles quan la resta s’ha esvanit. Ells són fora quan tothom que ho pot evitar no hi és. Són fora quan els únics que són fora són aquells que no tene on entrar o, si en tenen, entrar-hi no és millor que romandre fora. Són als llocs on no costa diners estar quan la resta està gastant-sel’s.

Quan ixen els immigrants? Tenen un horari peculiar. Un horari indesitjable: l’horari de la pobresa.

Refrany: De debò només és immigrant el pobre, i nadiu, només el ric.

1 comentari:

Cavallermigpartit ha dit...

Mirador,
Jo també ho veig cada dia. Els 'trastos públics', aqueixes andròmines del mobiliari urbà que són hui les cabines telefòniques, només són utilitzades pels immigrants. I si parlem del Cap i Casal, la cosa és 'òbvia': els immigrants es fan visibles al riu invisible.
Salut.