Que les divisions territorials tenen molt d’arbitrari és quelcom sabut, comentat, debatut, una qüestió sobre la què s’ha escrit molt. Tanmateix, sempre hi ha particularitats d’aquestes divisions i casos anecdòtics que continuen donant tema per a tot això. El cas del meu poble, l’innomenable, n'és un. Està situat, si fa no fa, a la mateixa distància de Xàtiva que d’Alzira. Pertany a la comarca de la Ribera Alta i, per tant, té Alzira com a capital de comarca. Nogensmenys, ha pertangut a Xàtiva en el passat —“de Xàtiva” ha portat com a cognom— i sempre ens hem sentit molt més identificats amb Xàtiva com a la nostra capital. A Xàtiva la veiem com nostra (o a nosaltres d’ella), ens trobem a casa; no és tant així en el cas d’Alzira. Mai, però, ens hem deixat de considerar riberencs. Sóm i ens sentim de la Ribera, però sentim a Xàtiva com a la nostra capital.
Aquest fet i l’embolic del nom del poble (i dir ‘embolic’, atesa la situació, sembla un eufemisme), ha portat alguns (tot i que pocs, certament), com el meu veí Xavier Martí Juan, a defensar el nom presegregacionista de Castelló de Xàtiva. Ser de Xàtiva i no ser de la Costera!, paradoxes de les adscripcions administratives. ‘Castelló de Xàtiva’ pretén, amb tot, ser una opció mediadora, apaivagadora enmig de l’enfrontament antic i exacerbat que hi ha entre els partidaris dels dos noms en conflicte (una tercera via). Un enfrontament que ha dut a que cada vegada que dius el nom del teu poble, la meitat dels seus habitatnts (una meitat més o menys gran segons el cas) se senta ofesa. Un enfrontament que ha tingut com a conseqüència que el nom oficial del poble siga el pre..., pre-tot, que siga “Villanueva de Castellón”, així, en castellà; la pitjor opció possible.
Davant de tot això, em venen ganes de proposar que es faça un canvi d’adscripció comarcal i que es canvie (o per tal que es canvie) el nom per el de “Castelló de la Costera”. Així, per acabar-ho d’arreglar!, per a convertir-me en enemic de les dues faccions mortalment enfrontades. Una proposta que —segur— repugna a tots, perquè per molt que admirem Xàtiva i ens hi reconeguem, ens sentim ben orgullosos de ser de la Ribera i totalment identificats amb aquest fet. Una proposta així potser aconseguiria unir els que ara estan completament enfrontats, tot i que fóra per tal de linxar-me. Qui sap, però, si a partir d’ací es podrien posar d’acord en alguna altra cosa, en una denominació, per exemple.
Les adscripcions territorials o administratives, com els noms de les coses, tenen molt d’arbitrari, però creen adhesions apassionadíssimes i inquebrantables, per les quals alguns serien capaços de coses que no vull ni imaginar.
Refrany 1: Els noms no creen les identitats, però la majoria no se n’han assabentat.
Refrany 2: Els noms no creen les identitats, però digues-li-ho als apassionats!
Refrany 3: Els noms no creen les identitats, però les poden explicitar.
Entrades
4 comentaris:
Puc imaginar la magnitud de les disputes per un curiós detall: l'única cosa que havia sentit a parlar del teu poble és justament el fet que és "innombrable", i objecte d'una agra polèmica. Deu ser culpa de la meua ignorància no saber més - però clar eixa mateixa ambigüetat del nom propi deu ser un obstacle per a que se vos reconega des de fora...
Sóc de la classe de persones que, en un cas com el que comentes, sol optar per la "tercera via", però discretament, per a no ofendre a TOTES les parts implicades (que ben sovint són professionals de l'ofensa i la indignació). Però clar: justament en les qüestions de noms, el silenci i la discreció són estratègies del tot inútils, perquè desapareix la distinció entre "predicar amb la paraula" i "predicar amb l'exemple"... Paciència.
"però clar eixa mateixa ambigüetat del nom propi deu ser un obstacle per a que se vos reconega des de fora..."
Ja estaria bé que els meus paisans cregueren això, potser aquest fet els motivara a arribar a un acord i liquidar la qüestió.
Per al.lusions. En primer lloc: m'encanten els refranys. Sobre el nom:
Havia fet la promesa de no dedicar ni un minut de la meua vida al conflicte toponímic de Castelló, però m'has picat. No m'agradaria ser recordat només per haver defensat el nom "Castelló de Xàtiva". També seria lamentable que a tu et recordaren només per proposar "Castelló de la Costera". En realitat a mi el nom del poble m'importa ben poc. Si he participat alguna vegada en aquest afer lamentable és per aconseguir una resolució del conflicte. En la mesura de les meues possibilitats he procurat difondre l'opció de "Castelló de Xàtiva", però no m'agradaria que es considerara una tercera via que, de vegades, fa l'embolic més gran. Crec que és una opció molt raonable, però inútil si no serveix per resoldre el problema. A més, també la propose amb prou d'ironia.
Com bé dius, les divisions comarcals tenen molt d'arbitrari i el seu nom també. Probablement la configuració i el nom de la comarca de la Costera siga una de les més desafortunades. Per començar cal dir que Xàtiva no és, pròpiament, la Costera. Per no allargar el tema: puc deixar-te l'article de Juan Piqueras Haba "Xàtiva i el seu territori: la qüestió comarcal", publicat en les actes del Primer Congrés d'Història de la Costera, on exposa aquests problemes.
Xavier:
Tens tota la raó del món, ni a tu t'haurien de recordar per això de Castelló de Xàtiva, ni a mi per Castelló de la Costera que, com has vist, és, en el meu cas, una espècie de reducció a l'absurd.
Sí, deixa'm l'article; o millor, explica-me'l un dia prenent café.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada