dijous, 31 de gener de 2008

El decàleg dels blocs



Com ja vaig dir en una altra ocasió, això dels blocs (o blogs) pot convertir-se, a poc que et descures, en una tasca molt exigent. Hi ha el perill constant que el que hauria d’ésser un plaer, un hobby o una afició esdevinga una feina, una obsessió, una tasca aclaparadora. Aquest és un dels problemes que jo hi veig. N’hi ha molts altres i a cadascú li preocuparan unes coses segons les diverses sensibilitats. Així que se m’ha ocorregut que podríem fer un ‘Decàleg del bon ús dels blocs’ (o blogs; algú pot aclarir-me aquesta qüestió?). I si ja n'existeix un, podem fer nosaltres el nostre. Jo, segons la meua dèria, us en propose uns quants, de manaments o consells, i us convide a anar proposant-ne més. Despré podem fer una enquesta amb tots ells per tal de seleccionar-ne deu, que podem deixar fixos als nostres blocgs respectius S’animeu? Ací van els meus:

1) El bloc és per expresar-te, no per exprimir-te (i a l’inrevés en francès)
2) Tranquil, els comentaris no desapareixen i pots contestar-los més tard.
3) Sí avui no tens res a dir, ja parlaràs demà.
4) Molta quantitat no fa una qualitat.

PD: Supose que això està en consonància amb les reflexions que fan aquests dies Juli Capilla i Emili Morant sobre blocs i dietaris o blocs i literatura. D’una cosa estic segur, els blocs donen menys temps a la reflexió i a la revisió.

8 comentaris:

Migpartit ha dit...

Una cosa �s la velocitat de transmissi� del pensament i una altra, substancialment diferent, la de produir-lo.

Salut, Mirador.

VK ha dit...

Jo n'afegiria un de nou: "Els blogs no són cap organisme institucional que es deu als ciutadans, així que si ensopegues amb un blog que no t'agrada tens tres opcions: deixar constància escrita mitjançant un comentari de forma educada en qual mostres la teua disconformitat, no tornar a visitar-lo mai més (hi ha milions més) o obrir-ne un de nou on escrigues allò que et vinga en gana.
Ho dic per la gent que visita els blogs on es realitzen comentaris amb els quals està en desacord per retroalimentar la seua adversió, una mena de benzinera d'energia negativa.

Vista Parcial ha dit...

Sí, Migpartit, però si vols renovar-lo sovint i tens altres mil ocupacions(i ocupacions que t'omplinn el cap), què? I mantenir un blog sol comportar la tendència a voler renovar-lo sovint; no?

VK, el posaré en la llista. Per cert no he posat cap termini i n'hauria d'haver posat, perquè el procés constaria de dos passos: recollida i selecció ( a través de votació).

Emili Morant ha dit...

He sentit a parlar de decàlegs per algun lloc no fa massa - però eren una espècie de codi deontològic que volien proposar per a la Catosfera, no cap llista de consells de com crear i gestionar un blog de forma mediterrània, sana i equilibrada...

Mireu, contribuiré amb el consell que he donat a algú sempre que m'ha dit d'obrir un blog: "Cal ser caut a l'hora de generar expectatives en els lectors". Si algú creu que no podrà escriure tots els dies, no té sentit que escriga quatre o cinc dies seguits al blog: els lectors, que són gent àvida de lletra nova i frenètica, quedaran "frustrats" (és una forma de parlar) a la més mínima interrupció en la freqüència de les notes. En canvi, quan un blog té acostumats els lectors a una actualització setmanal, posem per cas, penjar dues notes la mateixa setmana és una sorpresa agradable.

Aquesta regla de gestionar bé les expectatives és encara més important quan pensem que el més exigent dels lectors, qui més frustrat pot arribar a sentir-se de no actualitzar és el propi autor. No "accelerar-se" és un bon consell contra el suïcidi blogger.

Jo tinc com a norma "afegida" (me la bote en poques ocasions) no escriure mai dos dies seguits: cal pensar que no tothom entra tant als nostres blogs com nosaltres mateixos, així que penjar dues notes massa pròximes en el temps augmenta la possibilitat que algun lector no s'ature a llegir la primera de les dues, que ha quedat desplaçada cap avall... No sé, jo ho dic per si vos és d'ajuda.

Adolfo Llopis ha dit...

Em pareix genial fer un decaleg de consells de bona gestió. No tant un codi deontològic, perque es suposa que els blogs venen a ser un espai de creativitat, i per tant, lliures de llimitacions injustificades.

Pel que fa a la qüestió de si es 'bloc' o 'blog' si no t'ho han aclarit ja, permiteix-me que t'ho aclareixca jo:

és 'blog'

La paraula es una abreviació de 'weblog', que es una paraula composta de 'web' que fa referencia a la xarxa mundial de internet (aquesta part ja supose que te la imaginaves) i 'log' que és una paraula del vocabulari informàtic que vol dir "registre". Així és que blog significa registre a la zarxa. :)

Jo proposaria un altre consell de bona gestió:

6. Si algú et comenta refutant alguna cosa que has dit, sigues tolerant i agrait pel comentari encara que aquest estiga fet amb "mala llet", perque els boggers vivim dels comentaris dels visitants.

Qué us pareix?

Salutacions!!

Paquito ha dit...

Adolfo, i això de 'blog' qui ho ha dit? Vull dir, la normativa la decideix cada usuari al seu gust? Això no és el mateix que fan els blavers? 'Web' i 'Log' no són paraules angleses? És inusual que una llengua adapte els préstecs d'altres? Has consultat què en diu el Termcat? Les solucions normatives, quan no ens semblen adequades, es combaten amb campanyes col·lectives? En pot opinar qualsevol? I, per últim, "permiteix-me" una pregunta més: des de quina autoritat filològica ho afirmes?

Adolfo Llopis ha dit...

La meua autoritat filològica me la dona el ser parlant competent del llenguatge. I es una autoritat suficient per al propósit del meu discurs. No ho es per a qüestions normatives, però com veuràs, no hi ha cap en la meua intenció:

Jo no he dit que això de 'blog' ho haja dit ningú, i si tu vols dir 'bloc' en comptes de 'blog', mentres aconsegueixques que els teus interlocutors t'entenguen, pots fer el que vullques. No es una cuestió de normativa, sino més be d'us. I la paraula que s'utilitza freqüentment per a referirse a allò on estem escribint tu i jo es 'blog' per les raons genealògiques que jo he aduit.

Jo no se el que fan els vlavers ni m'interessa.

'Web' i 'log' son paraules angleses per suposat. I una llengua pot adaptar les paraules extrangeres com li vinga en gana. Però si de fet l'adaptació ha sigut dir 'blog', el proposar un altra paraula ja es questió d'algún tipus d'interés normatiu.

No he consultat el TERMCAT perque no he entés la pregunta en el sentit de què es alló que diu algún organisme normatiu. Pense que Tobies pot anar al termcat si vol i consultar ell mateix.

Les solucions normatives son aixó, i per tant es poden combatre de diverses formes, però no es això el que jo estic fent. No pretenc combatre res ni establir res, sino explicar d'on ha eixit la paraula.

Si tu tens un altre interés, doncs no és a mi a qui has de preguntar, evidentment.

Ernesto ha dit...

Me expresare en castellano, con permiso.

Yo vivi una experiencia extraña hace unos años. Hice un curso sobre valenciano en informatica. Y me maraville de las soluciones que dieron a palabras que ya se habian adaptado al Español en su forma inglesa. Palabras como hardware o software tienen en el catalan del termcat soluciones de lo mas ingeniosas. Maquinari i programari.
Solamente esas dos fui capaz de mantener en la mente. Imagino que por falta de capacidad mia. Pero bueno, una cosa es clara. Nunca las he vuelto a oir, y me dedico a esto de la informatica a diario. Y en un entorno de trabajo donde el valenciano se usa cotidianamente.
A fin de cuentas.
A mi juicio, el uso define la lengua. Y luego se normaliza. No se como llamar a lo contrario.

Un saludo
Ernesto Navarro