dimecres, 30 d’abril de 2008

Problema lògic (10): Els fills del moliner


—Voleu que us conte un conte? —va dir, desimbolt, el mestre Ben Pensat als seus deixebles.
—És clar —expressaren ells, diverits i sorpresos, el seu acord.
—Això era un moliner que...
—Però aquest ja el sabem —va interrompre Constantí—, és el de...
—Vols callar! —el va increpar Anselm.
—Bé, —va concedir Ben Pensat— s’assembla, si vol n’està inspirat; però, escolta —i va continuar—. Això era un moliber que tenia dos fills. Com que era ja vell i sabia que no li queda molt en aquesta terra, volia arreglar l’herència abans que no fóra massa tard. Sobretot volia arreglar-ho perquè el seu fill major era molt cobdiciós i sabia que, si ell no ho deixava tot ben disposat, podia arrabassar-ho tot i deixar el menut sense res.
»Però no sabia ben bé com fer-ho, ja que, com que era cobdiciós, havia reivindicat en diverses ocasions la seua condició de primogènit, i havia reclamat tota l’herència per a ell; això és, el molí, el cavall, el gat i el gos. Atabalat per aquesta qüestió, un dia, finalment, es va decidir a comentar-li-ho al seu fill menut que havia demostrat ser una persona de seny i també d’enginy.
»El fill menut va tenir una idea; parlaren pare i fill i decidiren portar-ho a cap. El pare cridà el seu fill major i li va dir:
»—Fill meu, el teu germà vol parlar amb tu.
»—Mira, germà, el pare està molt preocupat per això de l’herència. No vol que per la seua causa, tu i jo acabem barallant-nos. Així que a mi se m’ha ocorregut una possible solució, si tu acceptes.
»—Depèn, és clar, de quina siga aquesta proposta —va dir una mica displicent el germà gran.
»—A mi se m’havia ocorregut una espècie de joc. Jo et faig dues ofertes i tu tries la que més t’agrade. La primera oferta és: Jo faig una sserció, tant si és vertadera com si és falsa et quedes tu el molí (i res més).
»—No li veig la gràcia —va fer l’altre— em sembla que així no farem tracte.
»—Espera una miqueta, impacient! Escolta la segona. La segona oferta és que si el que dic és vertader, t’ho quedes tot i si el que dic és fals o be t’ho quedes tot menys el gat o ho repartim tot a parts iguals.
—Abans de continuar —digué, ara Malpensat—, quina de les dues ofertes haurieu triat vosaltres?
Els deixà pensar una estonna (estona que podeu aprofitar també vosaltres, lectors del blog) i desprès continuà:
—Com que no veia molt que perdre (un gat en el pitjor dels casos), el germà gran accepta el joc i la segona oferta. I, és clar, va haver de repartir-se l’herència amb el seu germà. Perquè, quina va ser l’asserció que va fer el germà menut?

Recodeu les dues ofertes:

La primera oferta és: Jo faig una sserció, tant si és vertadera com si és falsa et quedes tu el molí (i res més).

La segona oferta és que si el que dic és vertader, t’ho quedes tot i si el que dic és fals o be t’ho quedes tot menys el gat o ho repartim tot a parts iguals.

La solució, dissabte.

Cap comentari: