Aquest és (qui ho havia de dir) l’apunt número 50 que faig al meu bloc (o blog). Vaig começar de manera ben dubitativa: que faig?, l’encete? Després no sabia si continuar ni com continuar. Al començament, com que no vaig enviar cap correu massiu, ni —com que no sabia com anava tot açò— vaig enllaçar pràcticament ningú i només ho vaig dir a través d’un comentari a un bloc, no rebia cap resposta per cap banda. Va ser un missatge d’un tal Josep (que va resultar ser Josep Gregori) el que va fer que no abandonara al tercer apunt.
No sabia aleshores com continuar i no ho sé ara tampoc. L’experiència ha estat ben bonica i m’ha permés de conéixer (virtualment o no) persones ben interessants —enteneu-vos tots aquells que tinc enllaçats i més. Algunes de les quals ja he conegut personalment i algunes altres sé que les coneixeré personalment d’ací no massa temps i que tinc moltes ganes que així siga (a la Universitat d’Estiu de Gandia, espere).
El bloc ha anat, poc a poc, creixent. Com un fill, ha anat adquirint personalitat; com els fills, de vegades en contra de la voluntat del pare. Entre el que pensava que seria i el que ha esdevingut hi ha alguna diferència, no sé si per a bé o per a mal.
Així, ha arribat a l’apunt número 50 i això, per ser un número així, redó, és una fita que no sé si mereix cap celebració, però sí alguna reflexió. I la reflexió sempre és la mateixa: que m’agradaria complir els manaments que vaig proposar ja fa temps. Sobretot m’agradaria que no fos una obligació, sinó un comboi i (ah! desitjos autònoms, rebels) que no em llevara massa temps. Tinc enguany molta faena i no voldria que açò fos una lligassa més.
El que voldria és no veurem jo mateix obligat (que ningú no m’obliga) a haver d’actualitzar-lo pel fet d’actualitzar-lo només. Espere poder predre-m’ho a partir d’ara d’una manera més relaxada. No sé si ho podré complir.
Ah!, però els problemes lògics continuaran, eh?
Entrades
2 comentaris:
Si et serveix la meua regla "anti-estrés blogger", te la comente: no escriure mai dos dies seguits. La interiorització d'aquesta norma pràctica fa que, aquesta mena de rellotge que ens demana "he de penjar una altra nota", "he de penjar una altra nota"... no comence a fer tic-tac fins un dia després d'haver-ne escrit ja una. Es viu més tranquil, la veritat.
Una altra norma que espere seguir ben prompte és la de les vacances. Un bon dia (de Maig, probablement) diré: "aquest blog estarà tancat una temporadeta, però tornarà segur a principis de Juliol, però tornarà segur". M'agradaria que alguna de les primeres notes de la reanudació estival parlaren del teu curs a l'Universitat d'Estiu (Internacional) de Gandia - però hauré de compatibilitzar algun "compromís" docent amb els dies que ens vas dir que eren les sessions del curs, miraré si em puc matricular o no.
No cal matricular-se per poder-nos saludar. Tot i que sí, seria un plaer comptar-te entre els assistents.
Publica un comentari a l'entrada