Al final, serà a“Publicacions de la Universitat de València”. Com que m’han donat totes les garanties i m’han assegurat una data de publicació,“Vista parcial” (títol provisional), el llibre, serà publicat per l’alma mater, per la Universitat de València; ahir vaig tancar el tracte.
Es tracta d’una sèrie de textos breus sobre temes ben diversos; assaig literari o literatura d’idees. Textos que ben bé podrien formar part d’aquest blog, tot i que cap no hi és.
Apareixerà aquesta tardor i aquest n’és, per si voleu fer-vos-en una idea, l’índex:
Índex
Pròleg
I. Primum vívere...
Llibres tancats
Les olors i els sentiments
Ars longa
Per què anem als cementeris?
Esmorzar
El millor pujador de ginjolers
Egòlatres
Escriure i anar en bicicleta
Passions mediocres
Quan una gran companyia et causa un destorb
El temps i la memòria
“Mante, tu de qui eres?”
Un dia qualsevol
Per què escric?
II. O tempora!
Ètica personal
Ja no queden llibreries, ja no queden llibreters
Dona, de classe baixa i nació oprimida
Furtar el temps
Pare i fill
Erística i maledicència
Ser de poble i parlar valencià
Homo faber, homo ludens
Atacs a les llibreries
Intel·lectuals?
Hablar en cristiano
III. O mores!
Els dèficits del llenguatge
L’escepticisme necessari
Pensament profund i ximpleria
La por a la ignorància
Ni tu ets el centre del món, ni els altres són tan dolents
Saramago, el pessimista
Ad vericundiam
Tu hauries de creure
La virtut que més valore
“Sóc pobre, però honrat”
IV. ...deinde philosophari
La octava noche
Nietzsche, l’exagerat
Preguntar-se
Quantificar la qualitat
Més mots que idees
Mentida i engany
De noms
Virtut i responsabilitat
Refranys
Índex de noms i obres
Entrades
5 comentaris:
Esperarem, doncs, a la tardor per llegir-lo. La meua llista de llibres "pendents" és tan llarga com la de tothom, però inclou, amb una prioritat més elevada que altres opcions, els assagistes d'ara i ací. La de l'assaig no és només una tradició ben "valenciana" (i no només d'un sol home, Fuster, sinó de molts que la continuen avui dia) sinó la classe de lectures que més em fan gaudir i pensar (potser és la classe de literatura més pròxima al que m'han acostumat a llegir en tots aquests anys d'universitat a distància). I que menys es ressenteixen de ser abordades "fragmentàriament", que és com m'he malacostumat a llegir - i no sóc l'únic...
Una cosa que lamente és la coincidència en dates (i horari) del teu curs a la UIG de Juliol amb el meu curs de "Capacitació en valencià" (al qual supose que m'hauran admés), que és d'assistència (i d'obtenció) obligatòria. Ja estudiarem la forma de veure'ns per Gandia encara que no puga matricular-me: queda temps...
Y digo yo...por decir, que es gratis...¿no existe la posibilidad de adelantar alguno de los ensayos, aunque sea a modo borrador? Es que ese de "¿por qué vamos a los cementerios?" tiene pinta de que sería una gran entrada para la página...
De los demás textos no hablo, porque seguro que me peleo con más de uno, pero ese me ha llamado mucho la atención.
Cuando esté más cerca la fecha de publicación ya empezaré con las indirectas sutiles tipo "¿seguro que no hay ningún descuento para lectores fieles?"
Tobies, felicitats! Esperarem amb candeletes el teu llibre. Realment, hi ha títols ben suggerents. Per què no n'hi penges un? Ho dic per anar fent boca...
Salut!
Gràcies a tots tres. Em poseu en un compromís, perquè no sé molt bé quin triar, però, d'acord!, en penjaré un. Ja us ho diré.
Ara encara tinc pendent l'última part de "El linxament" i el problema lògic. Així, mentre, m'ho pense.
No recordo si va ser abans el bloc o el llibre, però després de llegir el llibre (estic acabant la relectura) haig de reconèixer que estic neguitòs esperant "Solatge".
El paràgraf final de "Per què escric?" em provoca el síndrome del full en blanc.
Del capítol "Por" molta gent també l'ha patit. Identificat amb el pensament de "furtar el temps". Sembla que hem perdut el valor de la puntualitat i el respecte per l'altre. És aquesta pèrdua un signe de l'incivisme actual?
Els capítols "Preguntar-se" i "Quantificar la qualitat" mostren la superficialitat que ens porten les xarxes socials, la necessitat de ser crítics amb la informació que trobem o que ens arriba.
Un refrany que no he trobat a la llista final: "Que la por de marrar o el neguit d'aparentar no ens porte a amagar-nos darrere les paraules, a impostar la veu".
Gràcies i felicitats pel llibre.
Publica un comentari a l'entrada