divendres, 29 de gener del 2010

Un aforisme

Hi ha dos elements que indefectiblement arruïnen qualsevol intent d'ironia: el ressentiment i la poca intel·ligència. I ho dic sense ironia.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

és que d'on no n'hi ha ...

Jesús Párraga ha dit...

"Detesto la ironía. No la considero una muestra de inteligencia sino de retorcimiento e incluso, cuando llega al sarcasmo hiriente, de maldad. Pero caigo en ella con frecuencia [...]Detesto la ironía, porque, por muy amable que sea, deja un sabor amargo en quien recurre a ella..."

Açò ho vaig escriure fa un temps i ara que ho dius, Tobies, trobe que el teu aforisme es paradoxal: és de veres que ressentiment i manca d'inteligència dificulten la ironia, però, per altra banda, si no estem ressentits o són inteligents... per a què dimonis ens fa falta la ironia?

kirikú ha dit...

Jo trobe que la ironia, o potser millor l'humor (és que no sé si és o no la mateixa cosa), vull dir el burlar-se de les coses, també d'un mateix és saludable, ajuda a pair moltes situacions, a llevar-los ferro.

Però hi ha un tipus de gent irònica que el que té és molt mala llet, gent amargada i resentida, que aixina treu la fel.

Això sí, jo trobe que en tots els casos la ironia va unida a la inteligència.

Ja m'han comentat la relació que a partir de Idees i Paraules has mantingut amb la Biblioteca de Formentera ... quina gràcia!

Ciao
(continue llegint-te ... quan puc!)

Adeu

Vista Parcial ha dit...

Moltes gràcies Maria Josep.
Jesús, crec que el que ha dit Maria Josep (Kirikú) et contesta, no?

Jesús Párraga ha dit...

Mmmm, doncs, crec que no... El bon humor, burlar-se de les coses és saludable... Sí. Però normalment (vull dir, habitualment) la ironia és una burla que es fa d'un altre buscant la complicitat d'un tercer, no és riure amb algú sinò d'algú. Per exemple: crec que va ser Ortega qui va dir de Gabriel Miró que escrivia tant bé, tant bé, que no donaven ganes de girar la pàgina i continuar llegint... o alguna cosa semblant. Demostra Ortega bon humor? Sí. I que era una mica cabró... també. De totes maneres he de reconèixer una cosa: una ironia benhumorada no pot ofendre ningú i queda molt requetebé però per a conseguir això...

Anònim ha dit...

Quin nivell! Quina excelsa moralitat cristiana en la consideració de la ironia! Estic admirat.

Jesús Párraga ha dit...

Veus Tobies? Una mostra de la relació entre la ironia i la mala llet en l'anònim anterior (que no he estat jo mateix, paraula)... és clar: amb els condicionants que denuncies al teu aforisme.

Vista Parcial ha dit...

Qui està admirat sóc jo. Crec que això és el que tenen de bo els aforismes, que cadascú els llig d'una manera. Normalment segons les seues pròpies dèries.
Jo no havia vist la moralitat i menys la cristiana, però supose que això no vol dir res. Hom no és l'amo del que escriu (ja ho he dit en alguna ocasió); sobretot no és l'amo de les interpretacions que es puguen fer d'allò que escriu.
Mentre no vulguen manar de mi també i dir-me el que en realitat pense, encara que no en sóc conscient..., avant va el carro.