dilluns, 22 de novembre del 2010

"Vaig nàixer tard", un llibre no filosòfic

Alguna vegada m’ha sabut greu que consideraren algun dels meus llibres un text de filosofia. Idees i paraules és el cas paradigmàtic. Sé que tenen raó. Com a mínim, ho sé, és a un territori fronterer. Amb tot, jo volia, no sé per què, que fóra literatura, que el consideraren com un llibre de literartura, tot i que fóra de “lietratura d’idees” (com, és cert, molts l’han considerat), però que no empraren el terme filosofia com a etiqueta classificatòria, o com a “matèria” en els catàlegs de les biblioteques. Sempre he volgut publicar un llibre que no rebera aquesta catalogació.
Ara espere aconseguir aquest propòsit, gairebé un somni, amb el llibre que he escrit i que publicarà Edicions del Bullent. Recordeu alguns texts que he penjat en aquest blog, com ara: “Mon pare era rossiner”, “Per què em diuen Tobies” o “El crit de la tia Doloretes”? Doncs bé, aquests textos revisats i uns quaranta més composen Vaig nàixer tard. Diuen que és un llibre difícil d’encabir en cap col·leció, però l’amiga Núria Sendra ha sigut prou valenta i arriscada com per acceptar publicar-lo. Uns mantindré informats. De moment ací va l’índex.



Pròleg
Vaig nàixer tard
Per què em diuen Tobies
La mort de l’àvia Maria
El Crist de l’àvia Amparito
El pare Micalet
Daniel “el dels iguales”
Pepica la molinera
Mon pare era rossiner
L’ofici de rossiner
La mare
El biberó
El foc a terra
L’enemic de les vespes
Un braç trencat
L’escola
La Falange i don Miguel
Bétar
Ma mare volia matar-me
El tete salvador
La primera vegada que vaig menjar pernil
Tirar fum pels ulls
La nit de Reis
El rellotge de la comunió
Els diumenges
El carrer
Furtar garrofes
Els escarabats de les estibes
L’andana i “el secreto del hombre muerto”
La bicicleta
Un músic frustrat
Ca Vicentín
Ca Juan Carlos
Don Francisco
El veïnat
La mort del senyor Ricardo
La Laboral
La primera visita
Parlar castellà
Cap d’habitació
Carrícola
El crit de la tia Doloretes
Epíleg: l’elusivitat dels records
Agraïments

divendres, 19 de novembre del 2010

La meua travessa


Com que ningú no gosa dir-me res, faré la meua travessa. A veure si tinc sort; a veure si algú em diu alguna cosa, vull dir. Ací va:






Andrea- Vicent Borràs

Henri- Urbà Lozano

Jules- Pasqual Alapont

Orofila- Manuel Bauxauli

Avram- Vicent Usó

Vítor- Àlan Greus

Aude- Esperança Camps