dimecres, 27 de febrer del 2013

En resum


 · Fins ara era escèptic, ara sóc incrèdul.

· Sí, segurament no tots els polítics són iguals. El problema és que són masa els que s'assemblen molt.

dijous, 14 de febrer del 2013

No importa que siga veritat, el que és mal és que es diga





Quan la pantanada de Tous, jo tot just havia acabat la carrera i, és clar, no havia trobat encara una feina estable. Així que em guanyava el jornal com a integrant d'una de les colles que ací, al poble, es dedicaven a netejar les sèquies que havien quedat reblides de tota mena de coses (fang, canyes, branques arbres i fins i tot animals morts) per efecte de la inundació. L'encarregat de la meua colla era un home major i de bon tarannà amb qui de seguida vaig fer lliga. Era un home ben alegre i alhora sentenciós. Un dia, mentre fèiem un descans, jo em pelava una taronja, assegut al marge que separava la sèquia de l'hort d'on l'havia agafada. Despreocupadament, llançava les corfes. Algunes queien al caixer i altres al mateix hort. En veure-ho, el senyor Emilio, que així es deia l'encarregat, mentre em convidava a replegar-les, em va dir:
  -Xiquet, el pecat és l'escàndol.
Quantes vegades m'ha vingut al cap la dita admonició aquests dies en els que s'ha fet públic el que sembla ser un escàndol immens de corrupció i finançament il.legal d'un partit polític. Pel que es veu, el problema no és tant que siga veritat com que s'ha ja fet públic. El mal no està en el fet. Allò dolent i criticable és que un mitjà de comunicació ho haja publicat. Per culpa seua ha baixat la borsa i ha pujat la prima de risc. Això és el que està malament. El pecat és l'escàndol, no el fet, i el culpable és qui dóna la notícia i no qui ha comés els actes noticiables. Així sembla que ho veuen i ho consideren els diaris de dretes si fem cas (i com no n'hem de fer?) d'alguna de les seues portades.
La cosa ben bé mereix una anàlisi (una mica) filosòfica. Suposem que allò que s'ha denunciat ha ocorregut realment, que és veritat, vaja. Aleshores, els fets esdevinguts són la causa de la notícia, i la notícia ha estat la causa de la baixada de la borsa i la pujada de la prima de risc (i de la pujada del descrèdit dels polítics que ens governen i de la imatge exterior del país, si no estava ja prou deteriorada). D'aquesta manera, els fets denunciats només són la causa indirecta d'aquestes conseqüències que, a més a més, no s'hagueren produït si no haguera existit la denuncia. Si haguera existit la corrupció, però ningú no l'haguera feta pública, no hauria baixat la borsa, etc. etc. Per tant els culpables no són els corruptes sinó el periòdic que ha destapat la corrupció. Té la seua lògica, i molt poca vergonya!