Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 5 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
La meva llista de blogs
-
-
-
ERA FORASTER I EM VAU ACOLLIRFa 3 setmanes
-
Carta oberta a MazónFa 1 mes
-
-
-
-
Palinodia feministaFa 5 anys
-
-
GEGANTS DE GEL XATIVINSFa 8 anys
-
Resumen del 2015Fa 8 anys
-
-
Castelló en 1915Fa 9 anys
-
-
-
Publicitat pura i duraFa 11 anys
-
-
Magnituds incommensurablesFa 11 anys
-
-
A peu de foto, ara en llibreFa 12 anys
-
-
DemodécràciaFa 13 anys
-
Vetllada musical i literàriaFa 13 anys
-
Operació "disparateelcarnéC"Fa 15 anys
-
-
-
El solatge del temps
Idees i paraules
La mentida de Shasnak
Pren-te la vida amb filosofia
El joc de pensar
El juego de pensar
Signo y pensamiento
Teoría del conocimiento
Teoria del coneixement
14 comentaris:
També tinc entés que pràcticament només parlava de matemàtiques, com el Don Juan de Molière: "Je crois que deux et deux sont quatre, Sganarelle, et que quatre et quatre sont huit."
Ja m'he acabat el teu llibre, Tobies. Et dic ben sincerament que m'has deixat impressionat
Sí, m'imagine que només parlaria d'això, perquè d'aixó en sabia.
Gràcies, supose.
No m'he expressat clarament: el teu llibre em sembla d'una qualitat literària molt, molt estimable que es fa evident en la capacitat per a recrear un món, una èpòca, uns caràcter personals que per a sí volgueren molts novel·listes "professionals" i d'una capacitat de commoure el lector (si més no aquest lector) envejable.
Gràcies fregeanes, doncs, per aquestes paraules tan amables. M'alegre molt que t'haja agradat.
Tobies, no sabes cuánto me alegro de encontrarte en la blogosfera. El libro no me lo pierdo ¿está dsisponible en versión e-book? (para mí más fácil de conseguir). Si no, lo busco en mi próxima visita a España (la semana que viene, por cierto). Un abrazo.
El pobre Frege no diria ni piu, ingenu, és millor parlar molt perquè així ningú nota quan t'equivoques. És la tècnica que utilitzem els blocaires, no? La sobreinformació com estratègia de desinformació. Ja, ja
Caramba, Sara, ¡qué alegría y cuanto tiempo! Me alegro mucho de saber de tí. A ver si hablamos, mándame un mail, please.
El libro no está en versión e-book. Y si no lo encuentras, dímelo y te haré llegar un ejemplar.
Ha sido una sorpresa muy agradable que me enviaras este mensaje. Un abrazo.
Potser, Enric, potser. A més, a força de parlar i parlar,tal vegada acabem dient alguna veritat.
Bah! Dir veritats és molt fàcil. Heus ací una: "Davant de ma casa ara mateix està plovent".
:)
això és veritat quan tu ho escrivires, però ara que ho llegesc jo, potser no ploga i, per tant, l'enunciat ja no és vertader.
Anònim, allò que dius... és veritat.
Bueno, el lenguaje tiene otras funciones aparte enunciar proposiciones, aunque es verdad, no me imagino yo a Frege como un hombre demasiado hablador...
"Frege -contaba Wittgenstain, que le había visitado algunas veces- no hablaba nunca más que de lógica y matemáticas; si yo empezaba a hablar de otro tema, me cortaba con una frase cortés y en seguida volvía a llevar la conversación a la lógica y la matemática"
De la "Introducción" a "Estudios sobre semántica", ed. Orbis.
:)
Jo, como para irse a tomar unas cervezas con el tipo! Creo que para esto preferiría la compañía del excéntrico Ludwig, aunque tampoco estoy demasiado segura! ;)
Publica un comentari a l'entrada