Per què certes preguntes no es poden considerar innocents?

Vaig a comprar a Mercadona i mentre espere en la cua per pagar, sent que la caixera informa la senyora que va davant meu que a partir de no se quin dia les bosses de plàstic s’hauran de pagar. Com que no he sentit bé de quin dia es tracta, quan arriba el meu torn ho pregunte. La caixera m’informa.

—Això repercutirà (a la baixa) en els productes? —pregunte ara.

—Si les cobrem és perquè ens obliga la llei —diu ella.

M’estalvie de dir-li que em sembla molt bé que la llei obligue i que pense que abans havia d’haver obligat o que ells havien d’haver començat a cobrar-les fa temps.

—Però repercutirà en el preu? —insistesc.

—En els altres llocs on ja cobren les bosses, li cobren menys pels productes? —em pregunta ara ella.

—Jo això no ho sé. El que vull saber és si ací el fet de no donar les bosses repercutirà en el preu dels productes —dic.

—No, no repercutirà —em contesta finalment.

—Gràcies, això volia saber.

I mentre pose la compra en les bosses que li he demanat, em quede preguntant-me, per què certes preguntes mai no es consideren innocents i si les caixeres i els caixers de Mercadona tenen accions en l’empresa. Però, és clar, ja no m’atrevisc a formular-li, a ella, aquestes preguntes.