dissabte, 17 de setembre del 2011

Sovint se m'oblida

Sovint se m'oblida que aquells senyors i senyores tan grans, de quaranta-i-molts anys, que veig al tren són mes joves que jo.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi también me ocurre -cada vez a menudo- que las personas de mi edad me parecen más viejas que yo. O sea, que además de amnésica empiezo a estar cegata... ¿o no?

Vista Parcial ha dit...

Podem ser optimistes i pensar que és que encara som joves per dins.

Jesús Párraga ha dit...

"Podem ser optimistes i pensar que és que encara som joves per dins."

Això he pensat jo en llegir el teu aforisme (que més que un aforisme és un dit en la nafra) i TAMBÉ he pensat de seguida que es tractava d'una racionalització absolutament falsa... snif!

Vista Parcial ha dit...

És el problema que tenen les racionalitzacions.

montagut ha dit...

Ara mateix em trobe vella, no hi ha manera de que puga publicar el comentari que vull fer. Serà cosa de la edat, encara que a mi aquestes dificultats que pense que són un poc generacionals, no em fan perdre el somriure.