Amb la veritat t'enganye

Una altra vegada Truth and Truthfulness, de Bernard Williams. Al capítol 5, ens mostra que no es prou dir una veritat per tal de ser sincer. Això es correspon amb quelcom que el meu amic Enric Casaban diu sovint: Amb la veritat t’enganye. I també amb quelcom a què vaig pegant-li voltes des de fa molt de temps i que m’agradaria sintetitzar en aquesta màxima: No em digues una veritat, digues-me què creus.

La raó de tot plegat és la següent: Hi ha enganys que, malgrat el que pensaven Sant Agustí o Kant, són pitjor que una mentida. Són pitjors, pense, per més sibil·lins i més hipòcrites, perquè no pots acusar l’eganyador de mentider, perquè has de reconéixer que ha dit la veritat, tot i que —com diu Williams— amb les dents serrades. Considerem l’exemple mateix de Williams: Una persona, tota amable, et diu “Algú ha estat obrint la teua correspondència”; què en pensaràs quan te n’assabentes que qui ha estat obrint-la és aquesta persona mateixa?

No sols és important el que diem, sinó allò que comuniquem, allò que fem creure a qui ens escolta. Podem enganyar, fer creure una cosa falsa, no solament dient una falsedat, sinó fent que l’oient la inferesca. A mi em sembla aquest un acte més mesquí, perquè és com no tenir la suficient valentia d’assumir la responsabilitat, i transferir-la amb tot el cinisme a l’altre. És ell qui ha arribat a pensar això, nosaltres no ho varem dir! Ah!, perquè ho va pensar... Em sembla que el mentider és, valga la paradoxa, més honest, més íntegre.

I per què dic jo “No em digues una veritat, digues-me què creus”? No creu aquella persona que “Algú ha estat obrint la meua correspondència”? No, no ho creu de la mateixa manera que ho puc creure jo quan m’ho comuniquen. Jo creuré que alguna persona o altra (distinta del meu informant) ha estat obrint la meua correspondència. Ella, la persona que m’ho ha dit, no pot creure això: creu que ella i només ella ho ha estat fent.

Ôbviament, amb tota això he pressuposat la malícia del parlant i la inocència de l’oient. La cosa canvia quan es tracta d’enganyar un oient amb intencions perverses.

Refrany: Parlar amb veritat no és prou per ser honrat.